divendres, 19 de maig de 2017

GEL

Maleit tros de ferralla, qui em destorba el son profund?
Em colpeges en plena nit. Mira que és gran l'oceà per venir directe a mi!
Tant de bo que amb la topada t'hagi deixat un buit record i les aigües se t'empassin, mira que n'ets de talòs!
Feia tants segles que estava lligat a la glacera, que un cop lliure he pogut gaudir a la deriva surant. He observat els estels en la nit que em fan l'ullet espurnejant. Fins que tu has arribat i el son m'has esberlat.
Sento com planys de dolor, els laments de la carcassa que s'esquerda i es retorça al meu pas. I un fil de música que acompanya el teu lament, mentre crits agònics sorgeixen del res.
Ara soc fort i dur. I d'un cop t'hauré mort, però sàpigues que tots dos acabarem igual, poc a poc em desfaré empassat per l'oceà!

Crio

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta