dimarts, 2 de maig de 2017

HEMINGWAY I EL TITANIC

Les copes repicaren, i la Marian tingué que fer un equilibri amb la safata per no avocar-les sobre els comensals. Alguns passatgers, desconcertats, sortiren a coberta. Era una nit impetuosa, i els estels es reflectien en el mar com purpurina.
Un mariner, alt, de cabell incipientment canós, s'agafà a la barana i oscil·là el cos per observar els danys. Pendulà el cap de proa a popa, i mentre el rostre se li glaçava, observà una lleu deformació del casc, imperceptible. Despreocupat, tornà a preguntar-se perquè la Marian, aquella cambrera de somriure etern, el rebutjà.
Hores després, mentre el mar, impietós, engolia el vaixell, la Marian besà aquell mariner fins que la tebiesa del seu alè s'esgotà.
Anys més tard, Ernest Hemingway, exposava en la teoria literària de l'iceberg, que la part submergida, menys visible, esdevé veritable. I que l'aparent, no sempre és el cert.

Francesc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta