dimarts, 9 de maig de 2017

I... PASSARÀ?

Era de nit. Intentava salvar la meva vida i la de la meva filla. Viatjàvem a Nova York perquè els meus pares poguessin veure-la per primera vegada.
Cada vegada el vaixell s'enfonsava més i nosaltres aguantàvem menys. Intentava buscar alguna resta del vaixell per posar-nos a sobre però amb el pes dels dos s'enfonsava. Finalment vaig veure persones amb bots salvavides, però ja era massa tard, l'aigua estava molt freda i no sentia el meu cos, anava perdent les forces fins que vaig deixar anar la meva filla i després d'això no vaig recordar res més perquè no havia passat, tot havia sigut un somni, no m'imagino com podria ser aquesta experiència.
Avui és dia 14 d'abril i m'espera un altre dia inoblidable del meu viatge al Titanic. Els meus pares podran conèixer a la seva néta...

Atram

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta