divendres, 5 de maig de 2017

LA DAMA NEGRA

També vosaltres penseu que m'he trastocat? Us ben asseguro que tan bon punt pujà al Titanic, vaig saber que era Ella, que arribava disposada a fer una intervenció ben lluïda. No hi podia fer res: qui m'hauria cregut? Aquesta vegada la seva aparença no era esquelètica, ni duia cap dalla aferrada a la mà; tampoc no anava encaputxada, ni tapada amb una capa fins als peus. No. Vestia de negre, això sí, amb una sobrietat que la feia passar desapercebuda quan recorria la coberta destinada als passatgers de primera classe o quan feia la seva tria passant, fugissera, entre els de tercera.
La vaig veure per última vegada la matinada del 16 d'abril del 1912. Enmig del terror i la desesperació, la seva gèlida serenor era només comparable a l'iceberg amb què havíem topat.

E la nave va

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta