dimarts, 16 de maig de 2017

LA FAVORITA DEL CAPITÀ

Sé que sóc la favorita del Capità. Les altres senten enveja, però no m'importa. Nit rere nit espero ansiosa i expectant, la seva arribada a la taula.
M'agrada sentir les seves mans bronzejades i fortes, acaricant-me, sovint inconscientment.
El sommelier s'apropa, percebo el líquid intens i brillant, que cau com la seda, omplint-me d'escalfor, noto la expectació, el moment de silenci mentre el capità allarga el braç per sostenir-me delicadament entre els seus dits. M'alça lleugerament cap a la llum, olora i a poc a poc m'apropa als seus llavis. Assenteix amb el cap, «un "Bordeaux" del 1900, una anyada excel·lent» em posa de nou a la taula.
Sobtadament, un moviment brusc. La gent crida al meu voltant. Caic a terra i em desfaig en mil fragments de cristall, reflectant la brillantor del candeler, que trontolla.
Fora, la nit és clara i estelada.
I el mar espera.

Dom

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta