dimecres, 3 de maig de 2017

LA LLIMONADA

A Brighton no es recordava un juliol tan calorós com aquell. Mr. Spencer pensà que una llimonada alleugeriria la sufocació que sentia i s'assegué en una de les tauletes del balneari on s'hostatjava, arran de mar, per fer una cura de nervis. Cridà el cambrer i li demanà la llimonada, "ben freda, si us plau". Mentre esperava, s'entretingué mirant les parelles que passejaven agafades del bracet, els vestits vaporosos de les noies i la xiscladissa dels nens que s'empaitaven a la sorra.
Arribà la beguda, servida en got allargat, amb una rodanxa de llimona i dos glaçons. Estava ben freda, com havia demanat. En acostar-se-la als llavis, el xoc dels glaçons li feu aturar el moviment. Se'ls mirà fixament i tornà a veure l'iceberg i les aigües glaçades, i a reviure els crits, la desesperació i l'enfonsament del vaixell. El got s'estavellà al terra i Mr. Spencer arrencà a plorar.

Mànega

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta