dimarts, 9 de maig de 2017

LA MEVA HISTÒRIA AL TITANIC

Era el 10 d'abril de 1912, estava davant d'aquell vaixell tan gran i bonic, però no sabia el que m'esperava... per cert, em dic Jack. Quan vaig entrar la meva mare em va dir que era impressionant i el pare va obrir tant la boca que semblava que se li hagués de caure el bigoti. Però el 14 d'abril va sorgir la tragèdia. Va morir el meu pare, però la mare i jo ens vam salvar i ara me n'adono que em vaig deixar la càmera al vaixell!!! I jo que volia recordar al pare... 70 anys després, uns bussejadors van trobar la càmera intacta, van agafar-la i la van portar al museu. Després vaig anar-hi i... i vaig començar a plorar.

- Què passa senyor? - Em va dir algú.

- Que aquell nen d'allà soc jo, aquesta càmera era meva - Vaig xiuxiuejar.

I tothom es va quedar bocadabat.

Destroyer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta