dilluns, 22 de maig de 2017

LA MILLOR NIT

Aquella estava sent la millor nit de la seva vida. I esperava que la seguissin moltes més.

Al capvespre, mentre passejava per la coberta de primera, havia conegut la noia més preciosa del món. Havien sopat junts i havien rigut molt; ara dormia arraulida al seu cos, al camarot. Dormia, somiava,...

Un esgarip metàl·lic el desvetllà, va envoltar a l'estimada més dolçament i reprengué el somieig plàcid.

De cop, un malson el retornà a una mena de consciència. No acabava de definir-se en una idea clara, però l'envaïa una sensació humida, molt freda. Després, vingué un ofec anguniós i perllongat, fins que una serena quietud el va adormir de nou.

Va abraçar més fort la noia, amb tendresa. Cap malson ridícul li impediria seguir gaudint de la companyia d'ella.

Estri Bor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta