dimarts, 23 de maig de 2017

LA MIRADA I LA BENGALA

Aquella mirada mai l'oblidaré. No li havia vist mai. El capità sempre havia tingut una mirada segura, ferma; però en aquell moment vaig veure una mirada ben estranya, mostrava decepció, culpabilitat, por... semblava que tenia llàgrimes a punt d'escapar-se. I en aquell moment, va agafar una pistola i em va apuntar. Pensava que allà s'acabava tot però, quan va parlar, em va dir que pugés a aquell bot i ajudés a la gent que pogués per a escapar de la mort. El capità va girar-se i es va encaminar no sé cap a on. Vaig complir l'ordre i el bot va anar allunyant-se del vaixell que s'anava enfonsant. Jo estava d'esquena al vaixell i, de sobte, vaig sentir un tret que no vaig saber diferenciar si era de pistola o que es va llençar una bengala. Millor no saber-ho.

El mariner del Titanic

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta