divendres, 19 de maig de 2017

L'ATZAR

D'allò ja feia molts anys, però sempre recordaria aquella nit.

Formava part de l'orquestra del Titanic, que amb la seva música feia possible un ambient, ara romàntic, ara festiu.

El quart dia de navegació, l'orquestra tocava un vals, ell va notar que la panxa li feia una mala passada, corre cuita deixà el seu violí i passadís enllà va poder arribar al lavabo més proper.

Un cop brusc el va fer caure de la tassa del wàter, va obrir la porta i va trobar una multitud histèrica corrent atropelladament.

Una dona amb dos fills li va atansà un d'ells pregant-li el posés fora de perill.
- De pressa senyor, pugi al bot-salvavides. La veu era apremiant.

Es va trobar allà, amb el nen en braços veient com s'allunyaven.

El seu violí va ser l'únic que no va tocar fins el esfondrament total.

AVA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta