divendres, 19 de maig de 2017

L'ENFONSAMENT DE L'INDESTRUCTIBLE

Eren les 23:10 de la nit, acabàvem de sopar, i vam pujar a veure les estrelles a coberta.
El cel era negre, molt negre i de sobte vaig notar un lleu moviment al qual no li vaig donar importància.
A les 23:40 un suboficial cridava - hem xocat! - hem xocat!
I allà em vaig adonar que anar a Amèrica en busca d'una vida millor era com ofegar-te al mig del mar sense bot salvavides.
Corrien les 23:52, el vaixell gronxava i ja començava a cruixir molt.
Una hora després el majestuós Titanic s'anava carregant d'aigua per un costat fins que a les 2:20 de la matinada del 15 d'abril del 1912 es va partir per la meitat destruint-lo i enfonsant-lo al mig del mar Atlàntic deixant uns 1515 morts y 709 supervivents amb una gran història per explicar.

Eneri

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta