dimecres, 17 de maig de 2017

LES NOVES AMISTATS

Un estiu d'aquells tan calorós que el sol enlluernava l'immens oceà, vaig decidir pujar a bord en aquell transatlàntic pensant que trobaria noves amistats i així va ser.
Portava només dos dies i encara no n'havia fet. El meu subconscient desesperat i alhora relaxat pel soroll d'aquell transatlàntic tallant les onades. De sobte alguna cosa va impedir a aquell transatlàntic acabar el seu recorregut, el culpable va ser un iceberg. D'un obrir i tancar d'ulls el pànic va afectar tota la gent incloent a mi, nens, nenes, avis, àvies, famílies nombroses... cauen per la borda i jo també.
Tenia fred, pànic, i desesperat no veia res només la meva mort però vaig tenir la sort de sostenir-me d'una resta del vaixell una noia em va donar la mà. Allà va acabar el meu viatge.

DalasReview

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta