dilluns, 15 de maig de 2017

LLÀGRIMES A L'AIGUA

Era de nit, tothom agafava el menjar per sopar, però ja no en volia. Vaig anar cap a la meva cabina i després d'uns instants, vaig escoltar com els tripulants del vaixell cridaven. Em vaig adormir, però al cap de poca estona va sonar l'alarma i espantada vaig anar a cridar la meva mare. No la trobava. Havien tingut un problema al vaixell i com que no hi havien focs artificials d'ajuda, van agafar els focs artificals blancs que il·luminaven el cel negre, mentre l'orquestra estava tocant. El Titanic s'anava enfonsant mentre jo plorava i no trobava ningú dels meus.
Llavors per intentar salvar-me em vaig posar a la proa del vaixell. Ja s'havia enfonsat, em moria de fred a les aigües fredes de l'Atlàntic, vaig escoltar gent que cridava: "Hi ha algú viu?" Vaig trobar un xiulet per demanar ajuda, i em van escoltar.

Aohnia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta