divendres, 19 de maig de 2017

MALAURANÇA

Observo la dona des de la cambra, moixa, abatuda, marcida.
Col·loca les darreres peces de roba dins la maleta. Absorta.
Embadalit contemplo la bellesa del seu rostre. Una llàgrima llisca sense pressa per la fina i blanca pell.
El temps s'exhaureix, el dolor del cor s'intensifica.
Les paraules amainen, assosseguen.
Em mira, l'abraço, l'estrenyo, l'envolto, la beso, la sento. Un cos.
M'impregno de l'essència, la flaire, de l'amor. L'adéu.
Port de Queenstown, el Titanic, Esperança.
Immensitat, sumptuositat, magnificència del vaixell. La son m'envaix.
Sala de màquines, terrabastall, daltabaix.
Penombra, incertesa, desconcert, confusió, xiscles, corredisses, cues. Desesperació.
Albiro una aliena sensació de buidor, solitud de la qual no em puc desempallegar.
Aigua, salabror, calfred, atuïment, foscor, glaçada. Por.
Mirada perduda a l'infinit. Melangia, nostàlgia, recança, enyorança.
Dins meu, l'essència, la flaire. Dolor.
Adéu, curt. Temps, sense fi.
El naufragi se'm lleva la il·lusió, l'esperança, l'amor. La... VIDA.

Gina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta