divendres, 19 de maig de 2017

NAUFRAGI EN BLANC I NEGRE

Mar de quitrà, espès, untuós. El cel nocturn, atapeït de minúscules estrelles platejades, aboca a la freda immensitat de l'univers.
Dins el luxós transatlàntic, ningú pensa en les profunditats insondables que té sota seu. Els passatgers gaudeixen del viatge, es capfiquen en les relacions interpersonals, somien nous projectes. Hi ha llum i escalfor, joies i música.
De sobte, el pàl·lid iceberg emergeix de la fosca circumdant, colpeja el costat de la nau, hi obre una via per on l'aigua tenebrosa pot ficar-se a dins i inundar-ho tot, entre corredisses i xiscles de la gent, fins a enfonsar aquell petit món civilitzat que semblava tan segur.
Quan s'encenen els llums, tornen els colors, el confort. En Miquel està aferrat als braços de la butaca de fusta del cinema, enmig d'altres criatures. Respira alleujat. Encara no sap que el seu Titanic també naufragarà algun dia.

Maresma

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta