divendres, 5 de maig de 2017

NUS MARINER

Ja em veieu aquí, descolorit, onejant en una illa perduda. Sóc jo, el mocador de seda que lady Whiterstop va comprar abans de les seves noces. Després va venir el casament i el viatge en aquell maleït vaixell. Cada nit, en Gladstone, el mateix Tom Gladstone que avui es passeja pels carrers de Londres del braç d'una altra rica hereva, em deslligava amb dits de rèptil avariciós i feia un petó al coll de la seva esposa. La resta no és cap secret: la col·lisió fatal i, entre els cossos no retrobats, el d'ella. I només jo sé la veritat. Sé que al moment de pujar al bot salvavides, ell la va empènyer. Ella es debaté i ell em va estirar a mi per escanyar-la. A contracor vaig lliscar pel seu coll esvelt. Sí, només sóc un pobre mocador de seda. Però em vaig convertir en l'arma d'un assassí.

Bernat Metge

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta