dimarts, 23 de maig de 2017

PERQUÈ VIURE SENSE TU ÉS MORIR

Avui, 23 de novembre de 1993, després d'un any de l'enfonsament del Titanic, escric aquesta carta, des de les profunditats del mar Atlàntic on va quedar enfonsat l'insolent vaixell, al costat de milers de persones més com jo. Recordo les meves últimes hores en ell, com si fossin segons, però per què mentir, van ser els millors segons de la meva vida. Vaig morir al costat de l'amor de la meva vida i potser moltes persones haguessin preferit fugir i intentar salvar les seves desganades i tedioses vides, però jo només pensava en què aquestes hores, que em semblaven segons, havien passat davant dels meus ulls com una vida eterna plena d'idil·li i èxtasi. I només amb això vaig preferir mil vegades morir, perquè viure sense la persona que estimes seria com no viure.

Arianna Bishop

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta