dimarts, 2 de maig de 2017

PRELUDI DE LA TRAGÈDIA

Cada dia em desperto amb una il·lusió al pit més forta, com si el meu cos notés que cada cop som més a prop de Nova York, o potser és l'alegria que m'omple en pensar que els meus ulls podran observar un dia més la immensitat d'aquest mar que ens rodeja. No deixo de pensar en la nova vida que m'espera, una nova feina amb la qual pugui viure decentment, en el diferent que serà Nova York del meu petit poble. Tenia moltes ganes d'explicar-te el viatge amb aquest immens vaixell, mare, estic segur que a tu t'hagués encantat, tot és tan bonic i grandiós. Sonen alarmes mare, he anat a veure què era. Fa molt fred i truquen a la porta. Mare, sonen alarmes.

La vila nova

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta