dimarts, 9 de maig de 2017

QUINA MALA SORT...

El que recordo és que començà a la sala de màquines. Sonà un pandemoni de sirenes, a babord començà a enfonsar-se la xapa fins que esclatà i començà a sortir aigua a pressió.
Començàrem a córrer per les escales, un company i jo ens vam separar de la resta i vam tancar la comporta, però l'altra era tancada des de fora. L'aigua començà a rajar per sota de les portes de les cabines. Desesperat, vaig començar a tirar de la comporta mentre jo flotava. Tot es va tornar fosc. M'estava ofegant. Vaig despertar tossint aigua a un vaixell anomenat RMS Carpathia, el meu company estava estirat al meu costat i respirava dificultosament. Vaig veure com alçaven una xarxa plena de cadàvers humans, sobretot de la tercera classe per la seva vestimenta. Quina mala sort...

No got name

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta