dilluns, 22 de maig de 2017

REPÒS

Un dolor intens, sobtat, el recorregué de dalt a baix. Inesperadament, tot ell va tremolar. No sabia que li havia passat, ni contra què s'havia colpejat, només era conscient d'haver sentit una gran sotragada que l'havia desequilibrat. Alarmes, crits, corredisses... Un ofec de por l'envaí.
S'adonava de la seva immobilitat, no podia avançar. Confiava en què el capità i la resta de la tripulació el podrien treure d'allí. Percebia la quietud que l'envoltava mentre la gelor de les aigües de l'Atlàntic Nord el penetrava cos endins. El temps s'escolava lentament alhora que la sensació d'adoloriment augmentava ràpidament. Cada cop més forta i profunda... Tot ell s'esquinçava. Comprengué que no hi serien a temps, que no el podrien salvar. El patiment ja era insofrible, el seu interior s'anava esquerdant irremeiablement.

Amb un gros baluern, es partí en dos. Es precipità cap al fons... Foscor, fredor, repòs.

Maria Amiel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta