dimecres, 3 de maig de 2017

RUMORS QUE CORREN DINTRE AL MAR

Damunt aquella aigua glaçada estripava les onades com qui retalla un paper.
Si ho era, un transatlàntic, damunt el mirall immens de l'oceà, tots els passatgers s'empenyien per entrar i després s'empenyien per sortir, però entre caos i catàstrofe hi ha un temps llarg i tranquil, ple de rumors que volen com gavines en el port, el vent a frec de la cara, la dolçor de l'aire fresc que venia des del més enllà, el so mort dels llocs més remots del silenci de les ones, la sensació d'atrapar el sol des d'aquell gegant vaixell, el gust de volar a frec de l'escuma.
Plaques d'acer componien la quilla i un motor de carbó i vapor impulsava rumb a l'horitzó.
Ara ja hi sóc present, una ànima més descansant al fons de l'Atlàntic, després de cavalcar en aquell tità del mar: Titanic.

M'he aquivocat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta