dilluns, 8 de maig de 2017

SEPULCRE

Porto quatre dies navegant per l'oceà, amb el sol enlluernant les meves cobertes.
La mar està tranquil·la, però pressento que avui passarà alguna de grossa, no ho sé, tinc por, i això no m'agrada.
Quin mal! He xocat amb alguna cosa! Espero que no sigui greu...
Què em passa? Cada vegada noto que em costa més respirar. M'estic ofegant! L'aigua s'escola al meu interior, la por sura a l'aire.
Intento resistir el dolor que em provoca la ferida oberta i la manca d'aire, però de sobte he notat un dolor atroç al meu abdomen, i ja no em noto la popa.
Em començo a enfonsar i els passatgers es llencen a l'aigua desesperats perquè no tinc suficients bots salvavides.
No aguanto més. M'enfonso turmentat pel pes de la traïció. El meu cos ara dorm a les profunditats de l'oceà i el meu llençol cadavèric ondeja a la superfície.

Nitsuga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta