dimecres, 17 de maig de 2017

TITÀ

El tità de la superfície marina, l'anglès somni negre del blau oceà, va ser sobtadament aturat i esberlat per la blancor pura d'un iceberg, encara més imponent, irrompible. Sota la lluïssor de la lluna, el casc va obrir-se com una síndria.
L'aigua, salada i a temperatures inhumanes va emportar-se ornaments, mobles i persones per igual, engolint-los cap a l'obscuritat de la nit submarina. Crits, empentes, llums intermitents, agonia i desesperació. Atrapats com a peixos dins la xarxa d'un pescador, glaçats de cap a peus, la majoria de passatgers, independentment del seu estatus social, van dir adéu a la vida, inesperadament i a contracor.
Un bri d'esperança naixia dels bots de salvament, on dones i nens, afortunats en la desgràcia, van sobreviure a l'impossible, a l'imprevist. La llum podia tornar, però això, mai ho podrien oblidar, perenne en les seves memòries.

Mascle Alfa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta