dilluns, 22 de maig de 2017

TORNO A VIURE

Poc es parla dels que sobrevivim, dels que a pesar d'haver naufragat hem aconseguit sortir endavant, potser jo vaig trobar la sort inserida a la desgràcia, potser jo vaig viure malgrat perdre-ho tot amb una errada a les cartes...
Era dia 10 d'abril de 1912, unes hores abans que el Titanic es posés en marxa cap a Nova York. Jo era al bar, amb uns amics, mentre fèiem broma sobre l'increïble que seria viatjar en un vaixell així. Va ser aleshores quan un home mig begut ens va oferir un bitllet per pujar-hi, però només l'aconseguiria aquell qui guanyés la partida. És clar que feia respecte, però era l'última esperança de que la mare es curés de la seva malaltia, necessitava diners i allí ben segur que els trobaria.
Així doncs, arriscant-m'ho tot vaig perdre fins l'última moneda que tenia... Però dies després vaig adonar-me'n que potser havia guanyat la vida.

Cristal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta