dimecres, 3 de maig de 2017

TRES MESOS DE VIDA, UNA HORA D'ANGOIXA

L'Elisabeth plorava a estones. Sanglotava i es calmava al pit de la mare. S'aguantaven estirades en un tros de fusta i la gelor de l'aigua començà a arribar al moll de l'os. Gairebé no notava les seves cametes i els llavis els tenia morats. Els braços de la mare perdien la força poc a poc. S'acurrucà dins el foulard, la mare l'acaronà i es va ajustar l'abric que les envoltava a les dues. Els llums de les bengales brillaven dins la nineta dels ulls de la petita, mentre el Titanic s'enfonsava davant dels ulls humits de la mare. Com els plors d'un nadó que no és atès per ningú, els crits de pànic de la gent martellejaven les seves delicades orelles. Aclucant els ulls, desconnectà de la realitat fins que unes mans calentes la van despertar. L'Elisabeth buscà amb la mirada la seva mare, però ja no hi era.

Lluna

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta