A conseqüència de la nostra última discussió, el meu cos s'escalfa fins al punt d'ebullició. Les meves molècules col·lideixen, transferint una energia prou intensa per fugir del meu estat. Reduïda a micropartícules suspeses a l'aire em deixo portar lliure per la immensitat del cel. Condenso en un núvol gegantí. Dels teus sospirs propers puja una massa d'aire fred i humit, i em precipito sobre el mar en un xàfec torrencial que colpeja les fustes velles d'un pailebot centenari de tres pals que sura al port de Barcelona. La corrent m'arrossega fins la planta depuradora on em deixa llesta per viatjar per l'entrellaçat de canonades enrevessades fins a ser llençada per la teva aixeta just quan estàs a punt de rentar-te les dents. Serà la forma de tornar a sentir els teus llavis ja que al capdavall t'estimo. Tu i jo som partícules properes que no volen estar massa temps separades.
Dra. Amor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta