Era un apagat dia de tardor, i les ganes de sortir de casa s'esfumaren com el mateix sol del cel atapeït per núvols. El trimestre s'havia acabat, i com si es tractés d'un joc m'havia passat volant. No tenia res a planificar, a excepció de curar-me d'una vegada per totes del refredat de la grip.
Tot aparentava gris i negre, com si així hagués perdurat al llarg de la meva existència. Les ganes de gaudir, l'esperança de tenir un bon president, la il·lusió de treure bones qualificacions...
M'estava transformant en el monstre de la societat: el gandul. Però podria considerar que ja no estic duent aquesta metamorfosi, rutina de l'absència de vitalitat. Crec que gràcies a aquesta redacció del pailebot centenari, tot i això no tingui res a veure, farà créixer a un millor ciutadà.
Per això vaig decidir anar a visitar el Pailebot Centenari, aquell dia gris, per animar-me.
John Silver
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta