Durant la fosca nit, un pailebot centenari dormia a port. Una ombra de silueta fantasmagòrica s'hi acostà lliscant per les aigües somortes fins adherir-se a babord.
Una figura grisa amb el rostre ocult s'hi enfilà per la borda i saltà dins fent un esquitx ofegat. Al seu pas, hi deixava petjades molles amb l'olor secular del resclosit salobre.
Des del fons de les conques rastrejava tota la coberta del vaixell que el museu exposava atracat orgullós al port.
Presoner d'un fosc passat, l'holandès de la trista figura desamarrà el Santa Eulàlia i es disposà de nou a errar un segle més per les aigües, aquest cop, mediterrànies. Havia d'actualitzar el relat talment com si fos un pla renove de la flota llegendària.
Sortint silent per la bocana, un mut cor de veus wagnerianes acompanyaven la nau que amb la proa engolia la negror. A popa en restaven els temps immemorials.
Rafel Hiddink
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta