ELS TRESORS DE L'ÀNIMA

"Plego veles... en aquesta singladura. Me’n duc aquest tresor ple de vàlua. El protegiré. Mes no hi ha perles ni d’or ni de plata, ni monedes franceses ni italianes, sinó històries d’alta talla.

Plego veles... retornant a la meva pàtria, que és terra de solana i no d’obaga. A l’espigó de ma pàtria he ancorat un pailebot centenari on aferraré un cap a l’aigua. Aquest tresor, ja nàufrag, romandrà dins d'aigües tranquil·les, serenes i calmades. Plego veles... donant vida a altres espècies marines, dins les parets de ferralla oxidada i desballestades. On la tramuntanada em fa anar a la deriva i les ones xoquen contra els tresors que s'hi ensorren. Em revolten i m'amarren a un norai rovellat amb un cap de nus de gassa o de ballestrinca. 

Plego veles... ans sense oblidar-me que retorné a l' obaga, rememorant les vivències, desades en el cofre dels tresors de l'ànima."

Aranamina