Com m'ha agradat la visita del Santa Eulàlia, un pailebot centenari, amb el pare! Me'n vaig a dormir pensant-hi. "Bona nit, contramestre!", em diu el pare. Com en una pel·lícula, em passen pel cap esvelts pals, veles, eixàrcies, cofes... Camino cap a popa. De sobte, un fort vent anuncia la tempesta. Un barbut capità - a qui s'assembla?- m'ordena: "Timoner, mantén el rumb a Barcelona!" Agafo el timó, onades enfurismades contra la quilla escoren perillosament la nau... Però com per encanteri, la maregassa es transforma en calma. Al cel, ara lluminós i blau, una gavina, majestuosa, em xiscla des de proa: "Segueix-me!", i l'obeeixo. El capità barbut -aai, qui és?- se m'adreça: "Timoner, bona feina! A descansar!" En una màrfega a la bodega, caic en un son profund. Inesperadament, una campaneta em trasbalsa. "Contramestre, l'hora de llevar-se!", em crida el capità... ai, no, el pare!, des del passadís.
Timoner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta