La mar, sembla que em somrigui; alguns cops sense ensenyar les seves dents, altres me'n recordo d'aquell dia... la seva immensa tranquil·litat es transforma, ja a la riba, com grans ones. Un desig que només es nota estant en ell. Al entrar en el pailebot centenari et converteixes en el convidat d'honor. Veure el timó i pensar les bones navegacions passades amb ell. Veure tota la tripulació i estar-ne orgullós... Els crits dels mariners i les ordres del capità que et fan posar els pels de punta, d'aquella manera tan especial... com el primer cop que hi puges. Et sents lliure al pailebot solcant lleugerament les aigües de la mar. Navegar en honor a la patrona de Barcelona en el dia del meu Sant és espectacular. Et sents més emocionat que mai... apoteòsic. Així que et recomano anar-hi per omplir el teu somriure d'alegria... i d'ones.
Robertaramona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta