SENSE POR

El terrabastall era immens, les ones gegantines trencaven amb força sobre la fusta envellida d’aquell pailebot centenari, bots plens de rom rodolaven sense control per la bodega, mentre els experts i fatigats mariners intentaven salvar la pell. A bord, el capità, empès pel reglament i el coratge, intentava amb una nova embranzida èpica mantenir el rumb i sobretot, mantenir-se dret. Amb les mans dolorides pel vent enfurismat, s’aferrava al timó i al desig d’arribar a terra. El temible cab d’Hornos ja presentava la seva identitat i no era qüestió de defallir, no almenys, tan d’hora. No era la primera vegada que s’hi enfrontava i tenia massa a perdre com perquè aquella, fos la darrera. El vell ho tenia clar, per sortir reeixit d’aquella empresa, calia donar una mà a Déu i una altra al diable.

Aulet