"L'olor de pi i olivera s'havia esvanit.
-Ràpid, veniu!
Ningú no va preguntar què passava: un tuf de fum de petroli els havia taponat els narius. Van afanyar-se a vestir-se amb l'escafandre.
-Era l'única manera de salvar el Sayremar Uno -havien explicat els tripulants."
-Aquell dia, uns homes que estimaven aquest vaixell van jugar-se la vida per defensar-lo de les flames, i en part gràcies a ells avui admirem un pailebot centenari magnífic.
L'audiència el mirava concentrada.
-Saylemar Uno, has dit que es diu? -va preguntar una nena.
-Aquest era el seu nom quan va patir l'incendi. N'ha tingut d'altres, de noms... I avui es diu Santa Eulàlia.
La nena va desconnectar de l'explicació.
-"Santa Eulàlia"... -va repetir-. Es diu com jo...
I va prometre's que, de gran, treballaria al Museu Marítim de Barcelona i cuidaria el pailebot centenari com ho havien fet els tripulants del Sayremar Uno.
Tiniana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta