dimarts, 28 de febrer de 2017

CALMA DINS EL DESGAVELL ABSOLUT

La lluna plena brillava més que mai aquella nit, aliena al que estava succeint. Jo l'observava intentant trobar la calma que des de feia uns minuts havia abandonat el vaixell al ser substituïda per un desgavell absolut. Hi havia gent corrents desordenadament per la coberta i altra que es barallava per intentar pujar en el darrer bot salvavides que estava a punt de partir-se en dos per l'excés de pes. També hi havia persones que presses pel pànic es llençaven a l'aigua gèlida sense ser conscients que allò els portaria inevitablement el final de la seva existència. Només jo estava tranquil·la, observant detingudament les estrelles i aquella llum blanca i potent que irradiava la lluna. Per què posar-me nerviosa als meus 80 anys si sabia que no hi havia res a fer? Definitivament, era millor viure aquells darrers minuts, recordant infinitat de moments que completaven tota una vida plena d'amor.

Pit-roig

DESDE EL OTRO LADO DEL MUNDO

Despierta en mitad de la noche y un escalofrío le recorre el cuerpo.

A su mente acude el recuerdo de la última conversación familiar.

"Antes de que se hunda ese moderno barco se derrumbará esta casa", aseguró.

Acostumbrado a largos viajes transoceánicos por motivos de trabajo, no tomó en cuenta el pálpito premonitorio de su Madre, que temía que algo ocurriera durante aquella travesía.

Sentado en la cama de su lujoso camarote escucha crujidos, gritos y carreras.
Su mente no lo admite. ¿Un accidente? Imposible.

Pero movido por un resorte invisible, tal vez su Madre avisándole desde el otro lado del Mundo, se viste y coge la maleta.

Sale al pasillo, donde un río de agua helada le hace ser consciente de lo que realmente está ocurriendo. Su Madre tenía razón. Se hunden.

Cree escuchar música. Las notas de "Cerca de Ti, Señor" le hacen sentirse sereno.

Maest

SOROLL DE FERRO

Es deia Keith. Tenia 13 anys, i un munt de ferides obertes a les mans.
Aquell ferro li havia semblat manejable i dòcil al principi, quasi amigable. Però amb el pas dels mesos semblava que la matèria s'enduria. Es feia més i més pesada, i més hostil.
Les seves mans ja no eren mans de nen, sinó d'aquell que ha perdut tota esperança en el futur, però també en el passat. Havia oblidat d'on venia. Era un Keith desdibuixat d'ell mateix, entre el soroll de les màquines i la suor d'aquells homes que esbufegaven.
Es deia Keith. Tenia 13 anys, i treballava a les drassanes de Belfast, construint un monstre de ferro forjat i d'acer.
Clong! Clong! Dia i nit. Un soroll dur i profund, que res podria amortiguar.
Al cap i a la fi, aquell era ferro del Titanic. Dur i fred com el gel.

Joan Petit

CANT DE MUSES

Mentre l'aigua glaçada em pressionava els pulmons i les entranyes de l'oceà m'arrossegaven lentament a l'Avern, vaig escoltar música.
La llum quart creixent de la lluna era tan sols un miratge més abans de ser engolit per la massa aquosa. Queia a l'abisme sense poder fer-hi res; el cos no em responia, i havia perdut la veu per demanar ajuda. Em moria. Però de nou, la música: Euterpe i Melpòmeme tocaven només per mi. Quan vaig obrir els ulls estava arraulit en un bot, xop, al costat de més persones de les què cabien en aquell esquif tan petit.
- Guaita! Els músics segueixen amenitzant el viatge a l'infern!

Tyché

AQUELLA DICHOSA MOQUETA

Me asignaron el ala de los camarotes de lujo. El capataz quería que todo estuviera perfecto: las lámparas siempre encendidas, los pomos de las puertas relucientes, los almohadones mullidos y nuestros zapatos bien lustrados. Pero mi calvario era aquella dichosa moqueta del pasillo.
Por más que lo intentaba era imposible dejarla tirante; cuando no se levantaba por una esquina, algún viejo ricachón la arrancaba arrastrando sus burgueses pies. Al capataz le daba algo cada vez que veía un pliegue y amenazaba siempre con tirarme por la borda.
La encolaba cada noche durante la cena, pero por la mañana ya se había vuelto a despegar. Precisamente esta tarde la había remachado con clavos de cabeza fina. Es una pena que con el choque y el jaleo, el Capitán se haya perdido mi trabajo. Estoy seguro de que aquí, en las profundidades, debe ser la moqueta mejor colocada de todo el océano.

Iscariot

MAYFLOWER

Rob Mayflower s'embarcà en una aventura d'exili sota un nom inventat perquè a alta mar les mentides no són cap crim si ningú no les veu. I com un ratolí de coberta, es dedicà a ratar el temps con només saber fer els polissons, però s'equivocà de nom perquè no s'esperava que un altre naufragi li estrellés el futur que cosia d'amagat del món. Es tancà en una bombolla que l'horror d'aquella nit va deixar buida i es va prometre sobreviure com una obligació per a algú amb nom de vaixell enfonsat a bord d'un transatlàntic que semblava invencible. No sabia com, però la sort li passà per sobre com una alenada de vida. I des de llavors, l'únic polissó del "Titanic" vivia per explicar-ho. Convidat per tots els naviliers dels mars coneguts, només demanava una cosa: una cabina sense finestres per no veure mai més el mar.

Calipso

dilluns, 27 de febrer de 2017

ÒXID D'OCEÀ

Viatge a la fosa del silenci oceànic, depressió i peixos freds, gebrada i amants congelats. Camí vertical salat d'aiguaneu. Sepeli de peons i reis d'un transatlàntic literari. Ensopec a l'atzar contra el paredón suspès. Titànic a quadres negres i blancs. Tresor oxidat al cingle d'algues, neu i plàncton. Línies d'aigua que es desborda. Efemèride luctuosa que viatja sobre les onades.

Pelegllefer

UNA DUDA RAZONABLE

Como muchos de los presentes, aquel hombrecillo sin abrigo y con gorra había acudido a la dársena atraído por la curiosidad de ver partir el que, según la prensa, era el mayor y más lujoso barco de pasajeros construido hasta la fecha.
- ¿Se imagina que naufragara? - le preguntó de improviso al caballero que, pipa en boca, miraba con atención el desamarre e izado del ancla.
- ¿El Titanic? ¡Usted no sabe lo que dice! - exclamó mientras exhalaba una vaharada de humo ofendido por el comentario que aquel desgraciado se había atrevido a sugerir -. Ese barco es indestructible. Se lo digo yo, que he sido capitán de un buque mercante durante treinta años.
Luego, sin darle tiempo para la réplica y con la superioridad que le otorgaba su experiencia como marinero, murmuró "ignorante", dio media vuelta y se alejó de allí, dejando al hombrecillo enredado en sus reflexiones.

Pejota

ORGULLO

El tapón de champán rebotó con fuerza en el techo del puente de mando.
- Este barco es una maravilla. Es insumergible.
- Brindemos por eso.

Arístides Montoya

41º 46’ N – 50º 14’W

Era el único exceso que se permitía, igual que antes se lo había permitido su madre. Navegar cada catorce de abril en un yate alquilado hasta el lugar donde colisionó el Titanic y lanzar al mar un ramo de gardenias.
Madre fue una de las pocas personas de tercera clase que se salvó, pero dejó en el camino a su amante, el que le había prometido una vida mejor en América.
Con la venta del collar de perlas que le arrancó del cuello a aquella mujer que quería subir al bote, madre puso un restaurante que le fue bien. Ahora ella regentaba treinta locales y salía en la prensa. Madre nunca se arrepintió y ella tampoco lo haría. América es dura.

Arístides Montoya

ECOS DE UN DESASTRE

Todo rompía el silencio que se le suponía a las entrañas del océano. El submarino era una olla de grillos. 
- «Deep cod» a Sirius. David, vemos la popa. Vamos a rodearla, pero a primera vista parece estar hecha polvo.
- Sirius a «Deep cod». Vamos preparando el nuevo filtro de acústica mientras os ponéis en posición.
- ¿Quién será ese documentalista que quiere grabar los sonidos del Titanic?
- Un tarado, seguro.
- Silencio los de abajo, que estamos filtrando los sonidos... ¿Qué es eso? ... ¿No lo escucháis?
- No. Aquí no oímos nada, tan solo nos aburrimos.
- ¡Callad, coño! Y poned el oído. Suena algo raro.
Todos se concentraron intentando descifrar aquellos supuestos sonidos.
- Para papa, pa pa pa, pa pa pa. Canturreó el comandante del Sirius. 
- Es un ragtime, gritó el piloto. Una orquesta tocando un ragtime.

Arístides Montoya

SUPERVIVENT?

Només hi ha una cosa més esgarrifosa que els crits d'horror i és quan aquests es van convertint en silenci. El silenci el trenca només suaument un somiqueig. M'irrita i alhora em provoca enveja aquest somiqueig. Sento que mai més podré plorar. El pànic i el fred fa estona que m'han glaçat l'ànima. Algú ha dit que havíem d'acostar-nos a recollir els menys afortunats, els nostres companys que estaven morint de fred a l'aigua. Ho ha dit sense convenciment, i els altres hem fet com si no ho sentíssim.

Neula

CARTA DE RUPTURA

Estimada Uisce:

M'has trencat el cor, literalment. La supèrbia irlandesa m'ha encegat, com una espessa boira, i no t'he vist venir. Ho eres tot per mi, des del dia que vaig néixer i em vas acollir en els teus braços. La teva carícia líquida era tot el que necessitava per no enfonsar-me. I ara, quan a la fi he deixat enrere la virginitat del port somniant en culminar la nostra primera relació, em fas saber a puntades de gel que també serà l'última. Moro esbudellat, mentre m'omplo de tu. La sal de les llàgrimes dels petits humans que m'abandonen es dissol amb la teva. Centenars de llumetes que s'apaguen, milers de crits que s'ofeguen. Diuen que la venjança es serveix freda, però jo a tu et desitjo que t'escalfis i et fonguis en el pitjor dels canvis climàtics.
Sempre teu, ara sí, HMS TITANIC.

Charles Joughin

EL BUCLE

23 d'Abril de 1912:

L'equip forense dictamina que el cadàver T056 recuperat del naufragi ha mort d'un tret al cap. Res estrany, donades les situacions de pànic que es van viure. Pel que fa al nom gravat a la polsera metàl·lica, Frederick Murray, tampoc és del tot inexplicable que no aparegui a la llista d'embarcament de Southampton, amb tot allò de la revenda de bitllets. Res a reportar, doncs.

9 dies abans:

L'oficial Murdoch fa dies que té un mal presagi, i acumula moltes hores de guàrdia a la cabina de comandament. Quan de sobte veu aparèixer del no res aquell espectre, treu el revòlver de forma instintiva.

197 anys després:

El doctor Murray comprova coordenades, data i hora. Emocionat, pensa que el primer viatge en el temps servirà per evitar una tragèdia. Poc imagina que aquell viatge ja l'ha fet milers de vegades, atrapat en un bucle temporal infinit.

Charles Joughin

ELS RELATS / LOS RELATOS

Donca ja tenim obert el termini de presentació de microrelats i, de fet, ja han començat a arribar les primeres obres. Durant el dia d'avui, anirem publicant en aquest mateix blog les vostres aportacions.

Ya tenemos abierto el plazo de presentación de microrelatos y, de hecho, ya han empezado a llegar las primeras obras. Durante el día de hoy iremos publicando en este mismo blog vuestras aportaciones.

Recordem un cop més que teniu temps fins el 21 de maig per enviar-nos els vostres microrelats ambientats en el Titanic.

Recordamos una vez más que tenéis tiempo hasta el 21 de mayo para enviarnos vuestros microrelatos ambientados en el Titanic.

Gràcies per la vostra participació i molta sort a tots els/les participants!

¡Gracias por vuestra participación y mucha suerte a todos/as los/las participantes!

divendres, 24 de febrer de 2017

EN MARXA! / ¡EN MARCHA!

Obrim ja el termini de presentació de microrelats! A partir d'avui, ja podeu enviar-nos els vostres microrelats ambientats en el TITANIC! Només heu d'entrar a la pestanya PARTICIPA AQUÍ i omplir el formulari amb les vostres dades i el vostre microrelat.

¡Abrimos ya el plazo de presentación de microrelatos! ¡A partir de hoy, ya podéis enviarnos vuestros microrelatos ambientados en el TITANIC! Tan solo tenéis que entrar en la pestaña PARTICIPA AQUÍ y rellenar el formulario con vuestros datos y vuestro microrelato.

Recordeu que teniu temps fins el 21 de maig per enviar-nos els vostres microrelats ambientats en la tragèdia del vaixell més conegut de la història.

Recordad que tenéis tiempo hasta el 21 de mayo para enviarnos vuestros microrelatos ambientados en la tragedia del barco más conocido de la historia.

Ànims, i molta sort a tots/es els/les participants!

¡Ánimo, y mucha suerte a todos/as los/las participantes!

dijous, 23 de febrer de 2017

ELS PREMIS / LOS PREMIOS

Dos dies i encetem el concurs! I per entretenir l'espera, us fem un avançament dels premis que tenim preparats per als guanyadors de cada categoria.

Com en cada edició, repartirem tres premis per a cada una de les tres categories. Tots els premiats, per cortesia del Museu Marítim de Barcelona, s'emportaran una sortida de navegació d'unes tres hores a bord d'una de les embarcacions de la flota del museu. Però apart, els primers i segons premiats de cada categoria obtindran també uns fantàstics regals per cortesia dels nostres col·laboradors.

Casa del Libro obsequiarà als guanyadors de cada categoria (Primer Premi) amb un fantàstic lector de llibres electrònics (e-reader) de la marca Tagus, una proposta fantàstica per a continuar llegint i  buscant inspiració per a futures edicions del concurs! Aquí us deixem una imatge del e-reader en qüestió, tot i que també el podeu veure al banner lateral del nostre patrocinador!



Per últim, les diverses editorials que col·laboren en l'organització del concurs obsequiaran als Segons Premis de cada categoria amb un lot de llibres molt especial. Com podeu comprovar, procurem sempre que tot tingui molta relació amb les matèries que ens ocupen: narrativa i navegació!

I recordeu: dissabte comença el termini de presentació d'obres: teniu ja el vostre microrelat a punt?


------------------------------------------------------------------------------------------------------------

¡Dos días y arrancará el concurso! Y, para entretener la espera, os presentamos un avance de los premios que tenemos preparados para los ganadores de cada categoría.

Como en cada edición, repartiremos tres premios para cada una de las tres categorías. Todos los premiados, por cortesía del Museu Marítim de Barcelona, disfrutarán de una salida de navegación de unas tres horas a bordo de una de las embarcaciones de la flota del museo. Pero aparte, los primeros y segundos premios de cada categoría obtendrán además unos fantásticos regalos por cortesía de nuestros colaboradores.

Casa del Libro obsequiará a los ganadores de cada categoría (Primer Premio) con un fantástico lector de libros electrónicos (e-reader) de la marca Tagus, una propuesta fantástica para continuar leyendo y buscando inspiración para futuras ediciones del concurso. Aquí os dejamos una imagen del e-reader en cuestión, si bien también lo podéis ver en el banner lateral de nuestro patrocinador. 



Por último, las diversas editoriales que colaboran en la organización del concurso obsequiarán a los Segundos Premios de cada categoría con un lote de libros muy especial. Como podéis comprobar, procuramos siempre que todo guarde relación con las materias que nos ocupan: ¡narrativa y navegación!

Y recordad: el próximo sábado arranca el plazo de presentación de obras: ¿tenéis ya vuestro microrelato a punto?

dimecres, 22 de febrer de 2017

A PUNT DE SALPAR / A PUNTO DE ZARPAR

El proper dissabte, 25 de febrer, s’obrirà el termini de presentació de relats per a la V Edició del Concurs de Microrelats Marítims. Com ja us hem anat avançant, el tema escollit per a l’edició d’enguany és EL TITANIC i la seva tragèdia.



A la pestanya de les "Bases" trobareu tota la informació necessària per participar en el concurs, però us en destaquem les característiques més importants:

  • Els relats no poden superar les 150 paraules.
  • Tots els relats, han de fer referència al Titanic i a la seva tragèdia, i evidentment, han d'estar ambientats en un entorn marítim o mariner
  • El termini de presentació s'estableix entre el 25 de febrer i el 21 de maig de 2017.
  • Pot participar qualsevol persona major de 10 anys. S'estableixen tres categories, segons l'edat.
  • Els relats es poden enviar en català o castellà.
  • Els premis són cortesia de Casa del Libro, les editorials Alienta Editorial, Ariel, Austral, Cross Books, Seix Barral, Destino i Crítica i el Museu Marítim de Barcelona.
A partir del dia 25 de febrer activarem una pestanya nova, "PARTICIPA AQUÍ", amb el formulari de participació. En aquest formulari haureu d'escriure les vostres dades, així com el vostre microrelat.

Us recordem que tenim obert el hashtag a Twitter #mmbmicrorelats per a què podeu dir la vostra des d'ara mateix: la vostra opinió, suggeriments, idees... Us animem a participar!


Estem impacients per començar a llegir les vostres aportacions: segur que ens transportaran a la coberta del vaixells més conegut de tots els temps!

---------------------------------------------------------------------------------------------------

El próximo sábado, 25 de febrero, se abrirá el plazo de presentación de relatos para la V Edición del Concurso de Microrelatos Marítimos. Como ya os hemos ido anticipando, el tema escogido para la edición de este año es EL TITANIC y su tragedia.



En la pestaña de las "Bases" encontraréis toda la información necesaria para participar en el concurso, pero os destacamos las características más relevantes:

  • Los relatos no pueden superar las 150 palabras.
  • Todos los relatos deben hacer referencia al Titanic y su tragedia, y, evidentemente, deben estar ambientados en un entorno marítimo o marinero.
  • El plazo de presentación se establece entre el 25 de febrero y el 21 de mayo de 2017.
  • Puede participar cualquier persona mayor de 10 años. Se establecen tres categorías, según la edad.
  • Los relatos se pueden enviar en catalán o castellano.
  • Los premios son cortesía de Casa del Libro, las editoriales Alienta Editorial, Ariel, Austral, Cross Books, Seix Barral, Destino y Crítica y el Museu Marítim de Barcelona.
A partir del dia 25 de febrero activaremos una pestaña nueva, "PARTICIPA AQUÍ", con el formulario de participación. En este formulario tendréis que escribir vuestros datos, así como vuestro microrelato.

Os recordamos que tenemos en marcha el hashtag en Twitter #mmbmicrorelats para que podáis participar activamente desde ahora mismo: vuestra opinión, sugerencias, ideas... ¡Os animamos a participar!

Estamos impacientes por empezar a leer vuestras aportaciones: ¡seguro que nos transportarán a la cubierta del barco más famoso de todos los tiempos!

divendres, 10 de febrer de 2017

ESCALFEM MOTORS... / CALENTANDO MOTORES

Com veiu, ja tenim la imatge que il·lustra la V Edició del Concurs de Microrelats de temàtica marítima. Esperem que us agradi i sigui una font d’inspiració per a vosaltres!

I és que el concurs és a punt d’iniciar la seva travessia! A partir del 25 de febrer ja podreu començar a enviar-nos els vostres microrelats inspirats en la tragèdia del Titanic.

En breu podreu consultar les bases que conformen la normativa del concurs: aquí trobareu tota la informació necessària per a poder participar: termini de presentació de microrelats, dates de publicació de guanyadors i d'entrega de premis, nom de patrocinadors i col·laboradors, premis...



Quan arribi el 25 de febrer, activarem també la pestanya de participació per a què podeu enviar-nos les vostres obres.

Aprofitem per recordar-vos que podeu animar l'espera publicant les vostres idees, comentaris o mini relats fent servir l'etiqueta de Twitter #mmbmicrorelats.


Cada cop queda menys pel tret de sortida: sabeu ja quines apassionants històries ens fareu viure a bord del vaixell més famós de la història?

-------------------------------------------------------------------------------------

Como habréis podido comprobar, ya tenemos la imagen que ilustrará la V Edición del Concurso de Microrelatos de temática marítima. ¡Esperamos que os guste y os sirva de inspiración!

En breve podréis consultar las bases que conforman la normativa del concurso: aquí encontraréis toda la información necesaria para poder participar: plazos de presentación de microrelatos, fechas de publicación de ganadores y de la entrega de premios, nombre de patrocinadores y colaboradores, premios...



Cuando llegue el 25 de febrero, activaremos también la pestaña de participación para que podáis enviarnos vuestras obras.

Aprovechamos para recordaros que podéis animar la espera publicando vuestras ideas, comentarios o mini relatos mediante la etiqueta de Twitter #mmbmicrorelats.

Cada vez falta menos para el pistoletazo de salida: ¿sabéis ya cómo van a ser las apasionantes historias que nos haréis vivir a bordo del barco más famoso de la historia?