dimecres, 21 de juny de 2017

TOTS ELS MICRORELATS / TODOS LOS MICRORELATOS

Aquí us deixem la publicació amb el recull de tots els microrelats. Sota el document trobareu l'enllaç de descàrrega!

Aquí os dejamos la publicación con la recopilación de todos los microrelatos. ¡Bajo el documento encontraréis el enlace de descarga!


Enllaç de descàrrega / Enllaç de descàrrega
Descarrega l’arxiu Descarga el archivo

dilluns, 19 de juny de 2017

LLIURAMENT PREMIS 2017 / ENTREGA PREMIOS 2017

Divendres passat, 16 de juny, va tenir lloc al pailebot Santa Eulàlia del Museu Marítim de Barcelona la cerimònia de lliurament dels premis de la V Edició del Concurs de Microrelats.

El pasado viernes, 16 de junio, se llevó a cabo en el pailebote Santa Eulàlia del Museu Marítim de Barcelona la ceremonia de entrega de los premios de la V Edición del Concurso de Microrelatos.


Els assistents a l'entrega dels premis

Mireia Mayolas, cap de l'Àrea d'Educació i Activitats de l'MMB, va ser l'encarregada de donar la benvinguda als assistents i fer la introducció de l'acte. A continuació, l'Ismal García, tècnic de l'Àrea d'Educació i Activitats del museu va exercir de mestre de cerimònies, presentant a tots i totes els/les guanyadors/es de les tres categories de l'edició d'enguany. 

Mireia Mayolas, responsable del Área de Educación y Actividades del MMB, fue la encargada de dar la bienvenida a los asistentes y realizar la introducción del acto. A continuación, Ismael García, técnico del Área de Educación y Actividades del museo, ejerció de maestro de ceremonias, presentando a todos y todas los/las ganadores/as de las tres categorías de la edición de este año.


Mireia Mayolas, cap de l'Àrea d'Educació i Activitats,
donant la benvinguda als assistents

Va ser un acte breu però emotiu, sobre tot en el moment en que cada una de les persones premiades procedí a llegir el seu relat abans de rebre el premi, davant una audiència formada per uns 50 assistents, entre participants, familiars i organitzadors. La qualitat de tots els relats premiats va quedar palesa amb els forts aplaudiments que van rebre després de la lectura.

Fue un acto breve pero emotivo, sobre todo en el momento en el que cada una de las personas premiadas procedió a leer su relato antes de recibir el premio, ante una audiencia formada por unos 50 asistentes, entre participantes, familiares y organizadores. La calidad de todos los relatos se plasmó en los fuertes aplausos que recibieron después de la lectura.


Carla Verdejo, 1er Premi de la Categoria A,
llegeix el seu microrelat abans de recollir el premi
L'Emma Corral, 2on Premi de la Categoria A, no va poder
assistir, però l'Elena, la seva mare, va llegir orgullosa el seu relat.

L'Emma Corral, guanyadora del 2on premi de la Categoria B, no va poder assistir a l'acte d'entrega dels premis; l'Elena, la seva mare, va ser l'encarregada de llegir el seu relat davant els assistents. Per sort, l'Emma es va gravar fent la lectura del seu microrelat i, tot i que no es va poder projectar durant l'acte, només cal que cliqueu aquí per gaudir de la seva interpretació.

Emma Corral, ganadora del 2º premio de la Categoría B, no pudo asistir a la entrega de premios; Elena, su madre, fue la encargada de leer su relato ante la concurrencia. Por suerte, Emma se grabó leyendo su microrelato y, si bien no pudimos proyectarlo durante el acto, tan solo tenéis que clicar aquí para disfrutar de su interpretación.


L'Artiom Baranguer recull el diploma del
3er Premi de la Categoria A

Després del lliurament dels premis, i mentre preníem una copa de cava (o de suc, els més petits), participants i familiars van gaudir d'uns moments per poder compartir experiències.

Tras la entrega de los premios, y mientras tomábamos una copa de cava (o de zumo, los más pequeños), participantes y familiares pudieron disfrutar de unos momentos para compartir experiencias.


La guanyadora del 1er Premi de la Categoria B va ser
la Mary Sol Fiallos. Aquí la veiem llegint el seu relat. Li augurem
un gran futur com a escriptora!
Iker Martos va obtenir el 2on Premi de la Categoria B
amb un relat que tocava la fibra. Bravo Iker!
L'Oriol Fité va deixar tothom bocabadat amb la lectura
del seu microrelat, pel qual va obtener el 3er Premi de la Categoria B.

Des del Museu Marítim de Barcelona, volem agrair l'assistència a l'acte de tants participants i els seus acompanyants, i especialment als guanyadors i les guanyadores, que molt amablement van llegir els seus relats.

Desde el Museu Marítim de Barcelona, queremos agradecer la asistencia al acto de tantos participantes y sus acompañantes, y especialmente a los ganadores y las ganadoras, que muy amablemente leyeron sus relatos.


La guanyadora de la Categoria C, Mercè Piera, va fer honor al títol del seu
microrelat i ens va regalar una lectura amb una gran dosi de
"Sentit i Sensibilitat"

Katerina Milla, guanyadora del 2on Premi de la Categoria C,
llegint el seu relat "El buque de los sueños"
Emma Martí llegeix orgullosa el seu relat "Gel", pel qual
va obtenir el 3er Premi de la Categoria C

Per últim, un gran reconeixement als membres del jurat, i a tots els col·laboradors que ens han ajudat en la difusió i organització del concurs: Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. I, com no, un agraïment especial per a Casa del Libro i les editorials Alienta, Ariel, Austral, Cross Books, Seix Barral, Destino i Crítica, per entregar uns premis tan especials!
Imatge de l'e-reader Tagus amb el qual Casa del Libro va
obsequiar els Primers Premis de les tres categories

Por último, un gran reconocimiento a los miembros del jurado, y a todos los colaboradores que nos han ayudado en la difusión y organización del concurso: Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona y Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Y, como no, un agradecimiento especial para Casa del Libro y las editoriales Alienta, Ariel, Austral, Cross Books, Seix Barral, Destino y Crítica, ¡por entregar unos premios tan especiales!



Esperem retrobar-nos en futures edicions del concurs. I estigueu atents al blog, perquè durant aquesta setmana penjarem en format digital el recull de tots els microrelats presentats a la V Edició, i que tothom qui vulgui es podrà descarregar en format PDF.

Esperamos reencontrarnos en futuras ediciones del concurso. Y mucha atención al blog, porque durante esta semana publicaremos en formato digital el libro con todos los microrelatos de la V Edición, que podréis descargaros en formato PDF.

dimecres, 14 de juny de 2017

ENTREGA DE PREMIS/ ENTREGA DE PREMIOS

Aquest proper divendres, dia 16 de juny, durem a terme l'últim acte de la V Edició del Concurs de Microrelats Marítims: la cerimònia d'entrega de premis.

Este próximo viernes, día 16 de junio, celebraremos el último acto de la V Edición del Concurso de Microrelatos Marítimos: la ceremonia de entrega de premios.

L'acte tindrà lloc al pailebot Santa Eulàlia, una de les embarcacions del Museu Marítim de Barcelona que exerceix d'ambaixador del museu. L'hora d'inici serà a les 18:00h, i gaudirem d'una cerimònia senzilla però molt emocionant. Després d'un breu parlament institucional, els guanyadors i les guanyadores del concurs tindran l'oportunitat de llegir els seus relats davant dels assistents, just abans de recollir els seus merescuts premis.

El acto se llevará a cabo en el pailebote Santa Eulàlia, una de las embarcaciones del Museu Marítim de Barcelona que ejerce de embajador del museo. La hora de inicio será a las 18:00h, y disfrutaremos de una ceremonia sencilla pero emocionante. Después de un breve parlamento institucional, los ganadores y las ganadoras del concurso tendrán la oportunidad de leer sus relatos a los asistentes, justo antes de recoger sus merecidos premios.

Per finalitzar l'acte, servirem una copa de cava i/o suc i serà el moment idoni per compartir experiències entre els participants i els organitzadors. Us hi esperem!

Para finalizar el acto, serviremos una copa de cava y/o zumo y será el momento ideal para compartir experiencias entre los participantes y los organizadores. ¡Os esperamos!

El pailebot es troba amarrat al Moll de la Fusta. A continuació teniu el plànol de situació.

El pailebote está amarrado en el Moll de la Fusta. A continuación tenéis el plano de situación.


dijous, 8 de juny de 2017

ELS FINALISTES / LOS FINALISTAS

Us recordem que la cerimònia d'entrega de premis tindrà lloc aquest divendres, dia 16 de juny, a les 18:00h, a bord del pailebot Santa Eulàlia. Encara esteu a temps d'apuntar-vos, si és que no ho heu fet ja! Només cal que ens envieu un missatge a lopezdmq@mmb.cat, indicant el vostre nom i pseudònim emprat al concurs, i número d'acompanyants.

Os recordadmos que la ceremonia de entrega de premios se celebrará el próximo viernes, día 16 de junio, a las 18:00h, a bordo del pailebote Santa Eulàlia. ¡Todavía estáis a tiempo de apuntaros, si es que no lo habéis hecho ya! Tan solo tenéis que enviarnos un mensaje a lopezdmq@mmb.cat, indicando vuestro nombre y el pseudónimo empleado en el concurso y el número de acompañantes.

Mentrestant, aquí teniu el llistat amb els relats finalistes de les tres categories.
Només podíem entregar tres premis per categoria però, com podreu comprovar, aspirants n'hi havien molts. El jurat va haver de fer front a una tasca molt complicada!

Mientras tanto, aquí tenéis la lista de los relatos finalistas en las tres categorías. 
Solo podíamos entregar tres premios por categoría pero, como podréis comprobar, aspirantes hubo muchos. ¡El jurado tuvo que hacer frente a una empresa muy complicada!

CATEGORIA A (2005-2007)

QUINA MALA SORT (NO GOT NAME)
Javir Ortiz Ibáñez
LA MEVA POLSERA BLAVA (POLLOPAPA)
Ibai Fernández Olmos
LLÀGRIMES A L'AIGUA (AOHNIA)
Ainhoa Casado Cano
I... PASSARÀ? (ATRAM)
Marta Fernández González
L'ENFONSAMENT DE L'INDESTRUCTIBLE (ENERI)
Marina Benítez Frutos
LA MEVA HISTÒRIA AL TITANIC (DESTROYER)
Héctor González Sales
EL GRAN ERROR (XUXI)
Alícia Jansana Martínez
LA GRAN MENTIDA (HONEY)
Hannah Martin Domínguez
LA BUTACA QUE TRANSPORTAVA AL PASSAT (LESCUFI)
Jan Las Heras Cufiñà
LA PITJOR EXPERIÈNCIA (GUTI)
Denís Gutiérrez García
LA DESGRÀCIA DE LA MARE DE LA CLARA (DAVIDJOSEPTOUS)
David Pop
LA MEVA ÚLTIMA HISTÒRIA (VALENT)
Sergi Vall Barragan
ELS PERILLS DE LA BALENA BLANCA (INFINIT)
Jana Prats Puig

CATEGORIA B (2002-2004)

POR ÚLTIMA VEZ (ACUARI04)
Anna Calvo Rodríguez
CAIXETA DE MÚSICA (ANNE)
Anna Pons Muns
NADA NI NADIE (LLUNÀTICA)
Iuna Solar Canudas
UN FINAL IRREMEDIABLE (IMAGINE)
Alba Aguayo Alcázar
SUEÑO PREMONITORIO (ALBERTUS ELEMENTUS)
Alberto Velasco García
EL MÚSICO (TRIS)
Judit Sánchez Medina
EL DESPERTAR (GEORGE)
Jordi Salvadó Torres
ENGAÑADOS (BONIFACIO)
Sergio Basilio Belchí
POR (SOL)
Júlia Gavin Gauxachs
EL DESTINO DE EDGAR HUGHES (EDUARDO HERRERO)
Luis Sainz de Ezquerra
TRAGEDIA PRE PROGRAMADA (MIYIXA)
Marion Pénigot-Ponzo
SAILING DEAD (ARI)
Ariadna Garreta Llevot
DOBLE HUNDIMIENTO (LA ESTRELLA FUGAZ)
Elena Talabardon
SEIXANTA-SIS ANYS EN BLANC (LLUNÀTICA)
Iuna Solar Canudas
LA ESPERA (VIOLET ESTRELLÓ)
Elsa Compte Herbolzheimer
INSTRUCCIONS (WILIAMSON)
Guillem Monreal Maín

CATEGORIA C (+16)

ELS MISSATGERS (BAMBÚ)
Eva Gomar Tomás
TRES MESOS DE VIDA, UNA HORA D'ANGOIXA (LLUNA)
Montserrat Ripoll Garcia
TEMPESTAT DE REACCIONS ACOMPANYADA DE FORT VENT D'EMOCIONS (PETÚNIA BLAVA)
Ascensión Peñalver Domenech
MALAURANÇA (GINA)
Maria Salas Yebra
TITANIC (MEYUZULU)
Joan Cors Manils
TITANIC 2.0 (CHARLES JOUGHIN)
Joan Ayarte Garcías
EL DARRER SOMNI (JOAO COSTA DA MOURA)
Joan Vilardebò Alsina
LA VERGONYA (CHARLES JOUGHIN)
Joan Ayarte Garcías
DÉUS (TITANS I TITÀNIDES) (ELMAGAGON)
Angel Martin Masip
SOBREVIVENT (UNDULI)
Marta Diago Marco
IMPROVISADA CUNA (ELELUM)
Elena Almeda Miarnau
EL PELADOR DE PATATES DEL TITANIC (FRANKIE)
Clàudia Vives-Fierro Planas
QUAN LA LLUNA PLORA GEL (DARKESSE)
Alexandra Bertran Rabat
TITÀNIC (OLGALVI)
Olga Cabrera Vivó
L'ICEBERG DESAPAREGUT (MERCURI)
Virginia Palomo
MIL QUINIENTOS TRECE (ATABUS)
Jennifer Gómez de la Casa
AY, BERG (DESCONGELÁNDOME)
Eva Jiménez Gómez
MÉS A PROP TEU (XA CDQ)
Sebastià Noguer Nadal
ECOS (ESLORA 1,71)
Diana Estadella Riu
NAVILI DE L'ORC (EL GAITER DE LA MUGA)
Josep Maria Bertran Comellas
FRÍO AMOR (DEÓBRIGA)
Mª Ilanos Segura Segura
AJEDREZ (LAGARTO)
Javier Massaguer Serna
EL VALS DEL COMIAT (EMMANUEL BEARN)
Armand Gasulla Fernández
EL LLUITADOR (GARUA)
Diana Estadella Riu
TITÀ (MASCLE ALFA)
Miquel Florido Díaz
ELS ALTRES (MARCELA)
Laura Plana González
3 CLASSE LINE WHITE STARR (AMÍLCAR FIGUEROA)
Maria Isabel Marti Robles
REPÒS (MARIA AMIEL)
Àngels Culell Ribalta
TITÁN (LIBÉLULA)
Cristina Campos Belmonte
FOSCOR NEGRE (NAILJU)
Cristina Vilà Bartis
NINETES DE SAL (CRIMDEPENSA)
Jordi Costa i Roig
NAUFRAGI EN BLANC I NEGRE (MARESMA)
M. Assumpció Ribas Vives
CANÇÓ DE MORT (AUSTERLITZ)
Isabel Margelí Bailo
LA CAMARERA DEL TITANIC (PERO DE PASAMONTE)
Ton Pedraz Pollo
MAL GENI (ESTRI BOR)
Jordi Badiella Aguilera
UNA OMBRA EN EL TITANIC (ANTONIA FONT)
Pilar Papaseit Salas
RUMBO A UNA MEJOR VIDA (GROUCHO)
Rafael Rodríguez Gutiérrez
AQUELLA DICHOSA MOQUETA (ISCARIOT)
Óscar Navas
LA MOSCA (TITAN-MANIAC)
Isabel Gomez Teruel
ENTRE TU I JO, L'ICEBERG (EDWARD JOHN SMITH)
Joan Rebagliato Nadal
RESILIENCIA (MARY OF THE SEA)
Mar Badia Martín
LA NENA QUE MAI VA PODER JUGAR AMB VAIXELLS (LITERARYSUICIDE)
Francesc Polonio Quer
LA CARACOLA (SARA)
Carolina Díaz Tapia
LA MIRADA TRANQUIL·LA (EDGAR)
Joan Gallofré i Pascual
UNA GRAN PEL·LÍCULA (EURIPI DI CAPRAPIO)
Dani Torralba i Devesa
MAYDAY (BUGANVILLA)
Mila Martínez Giner
JOC DE MIRALLS (MARINA LAGO)
Montserrat Ordoño Navarro
INESPERADO (CIRERA VERDA)
Aurora Rubió
HOMENATGE (GRETA SI)
Anna Oliveras Paré
ECOS II: REELABORACIÓ (ESLORA 1,71)
Diana Estadella Riu
HEMINGWAY I EL TITANIC (FRANCESC)
Xavier Carol Vidal
TITANIC: RELAT CURT (LAPISLÀTZULI)
Josefina Maymó Puig
JOHN JACOB ASTOR (PUCELA)
Adela Peláez Fernández
JOC DE NENS (GAROINA)
Cristina Armengol Rusiñol
EL ATAÚD (LAGARTO)
Javier Messeguer Serna
INVENTARI (GAROINA)
Cristina Armengol Rusiñol
LA FAVORITA DEL CAPITÀ (DOM)
Dominique Heathcote
LA MAINADERA (MAREGASSA)
Diana Estadella Riu

Enhorabona també a tots els finalistes!
¡Enhorabuena también a todos los finalistas!

dijous, 1 de juny de 2017

JA TENIM GUANYADORS!

Aquests són els microrelats guanyadors del V Concurs de Microrelats del Museu Marítim de Barcelona

CATEGORIA A (2005-2007)

1. Yo, el iceberg (Blue Rain)
    Carla Verdejo Catalán 
2. Les memòries del Titanic (Mandarina)
     Emma Corral da Silva
3. El vaixell insubmergible (Artiom)
    Artiom Baranguer Serrano

CATEGORIA B (2002-2004)

1. Detrás de la imagen (Cacao Soluble)
     Mary-Sol Fiallos Rodríguez
2. El Titanic i els nàufrags del S. XXI (Startron)
    Iker Martos Juan
3. Rumors que corren dintre al mar (M'he aquivocat)
    Oriol Fité Blanch

 
CATEGORIA C (Majors de 16 anys)

1. Sentit i sensibilitat (Hannah)
     Mercè Piera Fernández
2. El buque de los sueños (Kat)
    Katerina Milla Balada
3. Gel (Crio)
    Emma Martí Casas

Enhorabona a tots i totes els/les guanyadors/es! 
I gràcies a tots i a totes per participar, el jurat ha tingut una feina molt difícil per escollir només tres microrelats guanyadors de cada categoria.

L'entrega dels premis es farà  divendres, dia 16 de juny, a les 18:00 hores, al pailebot Santa Eulàlia, al Moll de Bosch i Alsina (Moll de la Fusta), al costat de la Rambla de Mar. En cas de superar el número de places disponibles al pailebot, l'entrega es traslladarà al Museu Marítim de Barcelona (NOVA ENTRADA, per la Plaça Portal de la Pau, s/n)


Recordeu que, per assistir, ens heu de fer arribar una petició a lopezdmq@mmb.cat, indicant el número de persones que sereu! 

----------------------------------------------------------------

¡YA TENEMOS GANADORES!

Estos son los microrelatos ganadores del  IV Concurso de Microrelatos del Museu Marítim de Barcelona


CATEGORÍA A (2005-2007)

1. Yo, el iceberg (Blue Rain)
    Carla Verdejo Catalán 
2. Les memòries del Titanic (Mandarina)
     Emma Corral da Silva
3. El vaixell insubmergible (Artiom)
    Artiom Baranguer Serrano

CATEGORÍA B (2002-2004)

1. Detrás de la imagen (Cacao Soluble)
     Mary-Sol Fiallos Rodríguez
2. El Titanic i els nàufrags del S. XXI (Startron)
    Iker Martos Juan
3. Rumors que corren dintre al mar (M'he aquivocat)
    Oriol Fité Blanch

 
CATEGORÍA C (Majors de 16 anys)

1. Sentit i sensibilitat (Hannah)
     Mercè Piera Fernández
2. El buque de los sueños (Kat)
    Katerina Milla Balada
3. Gel (Crio)
    Emma Martí Casas

¡Enhorabuena a todos y todas los/las ganadores/as! 
Y gracias a todos y a todas por participar, el jurado ha sudado tinta para poder escoger únicamente tres microrelatos ganadores de cada categoría.

La entrega de premios se celebrará el viernes, día 16 de junio, a las 18:00 horas, en el pailebote Santa Eulàlia, en el Moll de Bosch i Alsina (Moll de la Fusta), al lado de la Rambla de Mar. En caso de superar el número de plazas disponibles en el pailebote, la entrega se trasladará al Museu Marítim de Barcelona (NUEVA ENTRADA, por la Plaza Portal de la Pau, s/n)



Recordad que, para asistir, nos tenéis que enviar una petición a lopezdmq@mmb.cat, indicando el número de personas que seréis

dimarts, 23 de maig de 2017

NO MÉS DESGRÀCIES AL TITANIC!

Fins aquí el recull de microrelats que s'han presentat a la V Edició del Concurs: El Titanic. Un cop acabat el termini de presentació, ja tenim publicats tots els relats que s'han ajustat a les bases de la convocatòria. A partir d'ara, només falta que el jurat dicti sentència!

Des del Museu Marítim de Barcelona, volem agrair la vostra participació: sap greu escriure-ho, però el vostre entusiasme ens ha permès reviure la tragèdia del Titanic en més de 400 relats! 

També volem agrair especialment el seu suport al patrocinador del concurs, Casa del Libro, així com als col·laboradors en la organització i difusió: Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, i les editorials Alienta, Ariel, Austral, Crossbooks, Seix Barral, Destino i Crítica.

A partir d'ara deixarem uns dies per què els membres del jurat es puguin reunir i escollir els guanyadors de cada una de les categories.

El dia 7 de juny donarem a conèixer, en aquest mateix blog, els noms dels guanyadors de les tres categories.

I el dia 16 de juny farem el lliurament de premis als guanyadors amb un petit acte que tindrà lloc al pailebot Santa Eulàlia o al recinte del Museu Marítim de Barcelona, si és que la quantitat d'assistents supera l'aforament que ens permet el pailebot. Evidentment, esteu tots i totes convidats/des a aquest acte!

Si voleu venir, l'únic que us demanem és que confirmeu la vostra assistència. Podeu enviar-nos un correu electrònic a lopezdmq@mmb.cat, indicant el vostre nom i pseudònim del microrelat, i també si portareu algun acompanyant a l'entrega de premis.

Pareu atenció al blog, en qualsevol cas, perquè us anirem informant de qualsevol novetat o notícia relacionada amb el concurs. I un cop més, MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ!

-----------------------------------------------------

¡NO MÁS DESGRACIAS A BORDO DEL TITANIC!

¡Aquí acaba la recopilación de microrelatos que se han presentado a la V Edición del Concurso: El Titanic!. Una vez acabado el plazo de presentación, ya tenemos publicados todos los relatos que se han ajustado a las bases de la convocatoria. A partir de ahora, sólo falta que el jurado dicte sentencia.

Desde el Museu Marítim de Barcelona, queremos agradecer vuestra participación: sabe mal escribirlo, pero... ¡vuestro entusiasmo nos ha permitido revivir la tragedia del Titanic en más de 400 relatos

También queremos agradecer especialmente su apoyo al patrocinador del concurso, Casa del Libro, así como a los colaboradores en la organización y difusión: Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, y las editoriales Alienta, Ariel, Austral, Crossbooks, Seix Barral, Destino y Crítica.


A partir de ahora dejaremos unos días para que los miembros del jurado se puedan reunir y escoger a los ganadores de cada una de las categorías.

El día 7 de junio daremos a conocer, en este mismo blog, los nombres de los ganadores de las tres categorías.

Y el día 16 de junio procederemos a la entrega de premios a los ganadores con un pequeño acto que se celebrará en el pailebote Santa Eulàlia, o en el recinto del Museu Marítim de Barcelona, si es que la cantidad de asistentes supera el aforo que nos permite el pailebote. ¡Evidentemente, estáis todos y todas invitados/as a este acto!

Si queréis venir, tan sólo os pedimos que confirméis la asistencia. Podéis enviarnos un correo electrónico a lopezdmq@mmb.cat, indicando vuestro nombre y pseudónimo del microrelato, y también si vendrá algún acompañante con vosotros a la entrega de premios.

Prestad atención al blog, en cualquier caso, porque os iremos informando de cualquier novedad o noticia relacionada con el concurso. Y, una vez más, ¡MUCHAS GRACIAS POR VUESTRA PARTICIPACIÓN!

NINETES DE SAL

Nit dissortada i barreja d'olors i sons!!
Sortint del menjador la mare m'agafa la mà i noto per primera vegada la fetor agra. Passant per davant del bar ple, m'estremeix un so metàl·lic, de peça gegant desencaixada... Dringadissa d'aranyes i gots, veus de sorpresa encuriosides, Mans tremoloses i algú que fa broma amb uns glaçons que han caigut a coberta. Torna la fortor, com d'aigua salada, podrida, i alguna cosa m'escombra les cames... rates, rates que fugen. Comprenc.
Ara també hi ha el pare, i tots tres volem fins allà on es respira: l'aire m'ofega i el fred em bufeteja. Sembla que duc una armilla i tothom corre, AMUNT, AMUNT! El fum a la gola, tusso i m'entrebanco. Llampecs i espetecs dins ma foscor de sempre. El pare ajuda, crida... ja és lluny. L'aigua m'esquitxa la cara, la tasto. Encara avui la ploro des de les ninetes MORTES!!

Crimdepensa

MAÑANA DE CELEBRACIÓN EN LOS ASTILLEROS DE BELFAST

Están todos aquí, centenares de trabajadores junto a sus familias, que llegaron en los diferentes tranvías a lo largo de la mañana.

En las horas anteriores, como capataz en los astilleros les había organizado en cuadrillas para retirar los postes de madera que sostenían el buque sobre la grada inclinada.

Como estaba programado a las 12 y media veo volar la botella y escucho el chasquido contra esas inmensas letras en el casco que dicen TITANIC. Aplausos, celebran la botadura y la bandera de la naviera White Star Line ondea al viento irlandés.

Ahora la nave se desliza hasta el río, abandona la grada sobre la cual se ha construido, entrando en el agua por su popa hasta quedar a flote.

Luego, desde el servicio de telégrafos en la oficina de Correos, los corresponsales de la prensa enviarán las crónicas con cobertura internacional, que sumarán centenares de miles de palabras.

Belfast

SEÑORES, FUE UN PLACER

El crucero lucía una brillantez espléndida debido al hielo de sus alrededores. Una fuerte colisión contra un iceberg fue el cambio del paraíso a un infierno helado. Mientras el gran navío se hundía, la música sonaba sin cesar. Una sinfonía relajante cubría los alaridos de los pasajeros y hacía de una terrible catástrofe una caída musical más amena. El sonido de los violines fue una apelación a la esperanza y la tranquilidad que seguro fue de gran apoyo para los viajeros. Los músicos acabaron realizando como ofrenda al temible océano una excelente melodía con un efecto salvavidas.

Diselo tt

GEGANT TITANIC

La mare va patir el naufragi del vaixell, va sobreviure, i el conte que sentia ell cada nit, era aquest,
El dotze d'abril, jo, jove i bonica, el pare molt ric, va regalar-me un meravellós viatge cap a Nova York, el dia del meu aniversari. Ballo al saló més luxós. Mai ningú havia imaginat tanta riquesa i esplendor al vaixell més segur. Tothom era feliç fruint d'aquelles comoditats. Potser els irlandesos amb passatge de tercera, també? Anaven a buscar sort, volien sortir de l'eterna pobresa i segur que ho aconseguirien.
Aquella nit freda i estrellada, el Titanic navegava orgullós com un antic gegant grec, però malauradament va trobar a l'horitzó un altre immens gegant, l'iceberg. L'oficial cridà, equivocadament. Fort a estribord!, el timoner girà a la dreta, era un vaixell de vapor! Hauria d'haver dit, A babord! Ferit el transatlàntic a mort, les llàgrimes substituïen les paraules.

C3

TRAICIÓN

Tropezaba y caía. Volvía a levantarse, justo a tiempo de evitar que alguien tropezara de nuevo con él.
Le había dicho que corriera, que no había tiempo. El barco se hundía pero él no podía pensar. Simplemente, se dejaba llevar.
Medio mareado, notó que ella le agarraba la mano y tiraba de él. Otra vez de aquí para allí hasta que se dio cuenta de la verdad: no había escapatoria. Se miraron. Él le soltó la mano.
Pensó en ella y en cuánto la quería. Ahora ya era tarde. Ella se salvaría y él pagaría muy caro su engaño. Él no debería estar allí.

Salomé

SENTIR

Me voy para no volver. No siento nada, nunca lo he hecho. Ni sufrimiento, ni amor, ni nostalgia. Creo que sin sufrir nunca sentiré, necesito que algo malo me pase para poder sentir, porque lo único que siento es un enorme vacío. Pero al mismo tiempo no quiero que ese sufrimiento llegue.
Estoy en el Titanic, recordando la salida del puerto. Las familias se despiden. Yo no lo hago, no me gustan las despedidas, siempre son iguales, me dicen que me quieren y les digo que les echaré de menos a pesar de que nunca lo hago. Prefiero estar solo.
Ahora todo es diferente, la gente grita. El barco se hunde y mi sufrimiento llega por fin, pero quiero que se vaya, quiero volver a no sentir nada. Me arrepiento. Me arrepiento de no despedirme, de no amar. Me arrepiento de no sentir.

Kraken

DISCUSIONES A BORDO

- ¡A babor!
- No, no. ¡A estribor!
Esa mañana empezaba con discusiones a bordo. Estaban todos nerviosos porque, al día siguiente, justo por la mañana, llegarían a Nueva York: su destino.
Los tripulantes del barco discutían todos los minutos del día. Y, como cada vez faltaba menos por llegar, lo hacían con más frecuencia. Los motivos eran variados: quién desembarcaría primero, quién sería nombrado mejor marinero, quién ganaría más dinero...
Discutían tanto que no se daban cuenta de que cada vez el sol estaba más alto en el cielo.
Seguían riñendo cuando el sol se empezaba a esconder por el oeste. Se hizo de noche, tan de noche que solo se veía la oscuridad.
De repente, uno de los tripulantes dijo:
- Algo se acerca por el...

Elena de Àvalor

TUVE LA SUERTE DE PODER CONTARLO...

- Lo conseguí, he conseguido abrir la puerta, ¡Vamos chicas! Estábamos en primera clase.
Cuando entramos, había de todo menos tranquilidad. ¿Qué estaba pasando? Me acerqué a preguntar a un hombre y él me contestó: "No corráis, ya es demasiado tarde. Estáis..."
Me desmayé. Cuando desperté, me encontraba en el hospital. Había tenido suerte, no como ellas...

RMS

A REVEURE

Au, va, Vivien... Filleta, no posis aquesta cara. A mi també m'estranya que l'Elisabeth no hagi vingut a acomiadar-se abans no embarquem, però pensa que està molt ocupada amb els preparatius de la seva boda. Sí, he dit boda. No em miris així, saps molt bé que les coses són com són... Éreu inseparables, però ara tot haurà de canviar...
Ai, Vivien, perdona... No ho hauria d'haver dit... Estic segura que volia venir, però no tot és tan fàcil... Ja us veureu quan ella arribi a Nova York. Seran només uns dies... Però no pots quedar-te aquí, sinó no et deixaran pujar... Vinga, Vivien, puja ja...
Estic segura que serà un viatge inoblidable.

Ayn Rand

EL CAPITÀ I EL VELL MARINER COLLINS

Sempre que solquem aquell punt de l'oceà, a unes 600 milles de Terranova, faig alentir la marxa del vaixell. És un gest instintiu, també de respecte.
En aquell moment, quan els motors calmen, el vell mariner Collins treu el seu front arrugat per la proa, observa el mar amb ulls de tauró, i para l'oïda. Després, s'empeny de nou a coberta, i mentre el vent fa voleiar els seus cabells blancs, assegura que pot escoltar el bramar, digne, del Titanic.
Els mariners creuen que tants anys navegant l'han tornat absolutament foll.
Però jo no goso mirar-lo als ulls, perquè, en aquells instants, també crec escoltar un remor que emergeix del mar i, tebi, s'esmuny per la coberta.
I en la solitud de la meva cambra, en la nova albada, torno a llegir a Borges:
"El mar es un antiguo lenguaje que no alcanzo a descifrar..."

Francesc

UN POLISSÓ CURIÓS

No us diré el meu nom perquè el desconec. Vaig néixer al port de Southampton el 1895. Separant-me de la mare i les meves germanes de molt jovenet, vaig arribar a la maduresa buscant-me la vida pel carrer, sense destorbar a ningú, com un fantasma respectuós amb els humans (tot sent un pispa). La meva especialitat en amagar-me en els llocs on és impossible que entri, em va permetre seguir aquell ramat d'humans tan dispars i esmunyir-me en aquell edifici flotant. Mai vaig ser conscient del pas del temps, només de l'experiència viscuda: el contacte tan proper en els últims dies de la meva vida amb un nen de tercera classe, que em va mantenir en secret. Jo ja era gat vell, i vaig tenir la fortuna d'esgotar les meves set vides, engolit per l'aigua gelada, dins un llit, entre el cos de la gentil criatura.

Vetuaqui

LA MIRADA I LA BENGALA

Aquella mirada mai l'oblidaré. No li havia vist mai. El capità sempre havia tingut una mirada segura, ferma; però en aquell moment vaig veure una mirada ben estranya, mostrava decepció, culpabilitat, por... semblava que tenia llàgrimes a punt d'escapar-se. I en aquell moment, va agafar una pistola i em va apuntar. Pensava que allà s'acabava tot però, quan va parlar, em va dir que pugés a aquell bot i ajudés a la gent que pogués per a escapar de la mort. El capità va girar-se i es va encaminar no sé cap a on. Vaig complir l'ordre i el bot va anar allunyant-se del vaixell que s'anava enfonsant. Jo estava d'esquena al vaixell i, de sobte, vaig sentir un tret que no vaig saber diferenciar si era de pistola o que es va llençar una bengala. Millor no saber-ho.

El mariner del Titanic

PERQUÈ VIURE SENSE TU ÉS MORIR

Avui, 23 de novembre de 1993, després d'un any de l'enfonsament del Titanic, escric aquesta carta, des de les profunditats del mar Atlàntic on va quedar enfonsat l'insolent vaixell, al costat de milers de persones més com jo. Recordo les meves últimes hores en ell, com si fossin segons, però per què mentir, van ser els millors segons de la meva vida. Vaig morir al costat de l'amor de la meva vida i potser moltes persones haguessin preferit fugir i intentar salvar les seves desganades i tedioses vides, però jo només pensava en què aquestes hores, que em semblaven segons, havien passat davant dels meus ulls com una vida eterna plena d'idil·li i èxtasi. I només amb això vaig preferir mil vegades morir, perquè viure sense la persona que estimes seria com no viure.

Arianna Bishop

LO VI VENIR

Lo vi venir, eso fue lo que dijo el capitán del monstruo de los mares en esos años. No tuvo tiempo de reaccionar se quedó totalmente perplejo ante ese inmenso bloque de hielo totalmente perfecto. Era el fin del Titanic que caía frente a las costas de Terranova. El capitán ya se aproximó a las bocinas para avisar a los 2200 pasajeros de lo que iba a suceder. Finalmente tras chocar en aquel bloque de hielo, se vivió lo peor de todo, niños sin sus padres, mujeres y ancianos que poco a poco iban viendo que sus vidas llegaban a su fin. El capitán Smith dijo que fue responsable de todo lo que sucedió, cargo de conciencia durante toda su vida, a pesar de haber nadado y haber salvado a un niño. La tragedia terminó con 1800 muertos de 2200. AMÉN.

Abaúnza

EL DESTÍ JA ESTAVA ESCRIT

"Avui és el dia", vaig pensar. Avui era el gran dia que portava desitjant de feia temps, a les 9:00 del matí pujaria al "TITANIC" per anar a un país que no havia anat mai: Amèrica.
Vaig ser un dels primers a pujar a un vaixell que faria història, jo estava al camarot dels pobres i de moment tot era normal, fins que vaig veure un preciós i gran cotxe que es parava just al davant del Titanic. Vaig fixar-me en unes portes que s'obrien i una bella noia que baixava, només de veure-la vaig pensar que ella em faria canviar la vida.

Kate

ESMORZAR AGITAT

En aquell precís moment em vaig llevar, eren les 12 del migdia i tenia un mal de cap immens, després d'aquella nit de festa. Vaig fer com aquells últims dies i em dirigí cap al bar a esmorzar quan, de cop i volta, vaig sentir els crits de pànic dels altres passatgers. Jo ni em vaig immutar, pensant que seria alguna altra influencer de per allà i seguí amb el meu cafè, però llavors sí, vaig notar un fort impuls contra el terra, i vaig caure. Després dels petits instants inconscients, vaig contemplar com la coberta s'inundà d'aigua i, corrents, vaig buscar una sortida, però ja era massa tard. No sabia com sortir, així que ja vaig saber que tot s'havia acabat. Però, per sort, del no res, aparegué una donzella que em donà la mà i, gràcies a ella, em vaig salvar d'aquella catàstrofe, on quasi tothom morí.

Algú d'aquest món

AVENTURA INESPERADA

Hace una década tuve una gran aventura llamada Titanic. Aquel día estuve de vacaciones con mi familia, hasta que nos dijeron que pidiésemos ayuda porque la necesitábamos. Mi padre llamó a todos los teléfonos posibles. Mi madre pensando en qué hacer, y mi hermano y yo también pensando. A mi padre le dijeron que los botes nos podrían ayudar. Y yo no lo dudé y me tiré al agua sin ninguna dificultad. Mi madre vio que la proa no estaba lo suficiente correcta para aguantar más de lo que creíamos, así que, mi madre y mi hermano me acompañaron en el bote. Mi padre también, pero decía que tendría que ayudar a más personas como niños. Mi padre ayudó a salvar a 100 personas aproximadamente. Vino un helicóptero y  nos ayudó.

Minnie

A BORDO DE LA SUERTE

Los dados rodaban por la mesa, luchando para ganar. Mi turno. Cerré los ojos y deseé que la suerte me acompañara en esta partida. Lancé los dados sintiendo cómo la suerte se entrelazaba entre mis dedos.
-¡Te gané! ¡Estás eliminado! ¡Estás muerto! -celebré alzando mis brazos y con ellos mi voz.
Agarré amistosamente la mano de mi amigo cuando, un brusco movimiento en el barco me hizo perder el rumbo. La alfombra empezó a humedecer; después, mis elegantes zapatos, mis calcetines de algodón, mi caro pantalón de pana. Fueron los segundos más largos de mi vida. Mi corazón, mis sueños, mi suerte, se congelaban. Y mi amigo, arrebatado por la partida y por el agua helada.
Como yo, quien pensó que su vida giraba en torno a la suerte, como una partida de dados, quien se creyó el rey del mundo, subido en un crucero, a bordo de la suerte.

Rony

dilluns, 22 de maig de 2017

DEMÀ CONTINUEM / MAÑANA SEGUIMOS

Queda clar que el Titanic és un tema molt inspirador, i la millor mostra la tenim en la gran quantitat de relats que ens han arribat durant l'últim cap de setmana! L'allau ha sigut tan considerable que no ens ha donat temps de publicar tots els relats que ens heu fet arribar. Així doncs, demà continuarem publicant els que encara falten.

I de seguida que estiguin tots publicats, només quedarà que el jurat es reuneixi per decidir els microrelats guanyadors. Pareu atenció al blog, perquè us continuarem informant de qualsevol novetat!


---------------------------------------------------------------------------------------

Queda claro que el Titanic es un tema muy inspirador,¡y la mejor muestra la encontramos en la gran cantidad de relatos que nos han llegado durante el último fin de semana! El alud ha sido tan considerable que no nos ha dado tiempo a publicar todos los relatos que nos habéis enviado. Así pues, mañana continuaremos publicando todos los que faltan.

En cuanto estén todos publicados, tan solo faltará que el jurado se reúna para escoger los microrelatos ganadores. ¡Prestad atención al blog, porque seguiremos informando de cualquier novedad!

LA MILLOR NIT

Aquella estava sent la millor nit de la seva vida. I esperava que la seguissin moltes més.

Al capvespre, mentre passejava per la coberta de primera, havia conegut la noia més preciosa del món. Havien sopat junts i havien rigut molt; ara dormia arraulida al seu cos, al camarot. Dormia, somiava,...

Un esgarip metàl·lic el desvetllà, va envoltar a l'estimada més dolçament i reprengué el somieig plàcid.

De cop, un malson el retornà a una mena de consciència. No acabava de definir-se en una idea clara, però l'envaïa una sensació humida, molt freda. Després, vingué un ofec anguniós i perllongat, fins que una serena quietud el va adormir de nou.

Va abraçar més fort la noia, amb tendresa. Cap malson ridícul li impediria seguir gaudint de la companyia d'ella.

Estri Bor

JULIANA STEVENSON

Juliana, directora del gran museu marítim del port de Southampton i una gran amant dels llibres, té l'oportunitat de navegar en el Titanic, gràcies al seu gran antic treball de recerca. Una gran oportunitat per a ella, fins que dos dies abans agafa la grip, una malaltia greu per l'època. Ella igualment té que prendre una decisió, anar o no. Però per desgràcia decideix anar. Aquella malaltia possiblement acabaria curant-se, però ella mai tornaria a sortir d'aquell vaixell.
Recorda, les petites decisions són grans decisions en un futur.

Pink Boat

FOSCOR NEGRE

Tinc el cor glaçat. Tremolo per dins. Una parella s'acaba de llençar des de la proa tot abraçant la fosca nit per retrobar-se en les gèlides aigües oceàniques. Se'ls veia tranquils. Ell li agafava la mà a ella dolçament, potser per transmetre-li serenor, i ella s'hi aferrava amb força, com si no li quedés res més en aquest món. El cert és que és així. Això s'acaba. No hi ha escapatòria. El vaixell més luxós i impressionant de la història, s'ha convertit en una presó de mort, en un cementiri flotant. I jo seré la propera a desaparèixer en aquesta foscor i quan la fredor m'aturi el cor, aleshores pensaré en tu i la calma vindrà finalment.

Nailju

JAKOB

Cuando se partió en dos, las luces se apagaron y la noche se llenó de gritos de socorro. Los marineros insistían en que remáramos fuerte para evitar ser absorbidos y yo, paralizada, solo podía pensar en Jakob.

Una vez hundido, el mar se calmó y pudimos regresar para ayudar a los supervivientes. Grité su nombre. Nada. Navegamos durante horas entre cadáveres y por fin lo vi. Aún llevaba la camisa roja que le había regalado esa misma noche. Quise subirlo, pero no me dejaron así que salté. El mar, helado, hostil, maltrató nuestros cuerpos. Lo abracé y con un hilo de voz, le prometí amor eterno al oído.

Siempre te querré, Jakob.

Koke

ESCARCHA EN MI PELO

El interrumpido clamor de la multitud se asemejaba al zumbido de las abejas en primavera. Inmóvil, contemplaba la angustia y la desesperante lucha por sobrevivir que el ser humano manifestaba en momentos como ese.
El gélido agua terminó por cubrirme los hombros, provocándome dolorosos pinchazos por todo mi cuerpo. A lo lejos contemplé un tablón de madera, lo agarré con fuerza y me tumbé sobre él boca arriba. Admiré aquella nítida noche, el cielo despejado permitía que la luz de la luna iluminase el naufragio del Titanic. Aquella situación se hizo más amena cuando desapareció el repiqueteo de las atormentadas voces de mis pensamientos. Tan solo se oían los crujidos del metal perdiéndose en un oscuro y frío abismo.
Tenía la respiración serena y el pulso inquieto. Mis ojos se perdieron en el firmamento estrellado, el balanceo del oleaje me acunó y me dormí en un sueño eterno.

Helada

DESTÍ SOMIAT, O NO?

Són les cinc de la matinada, sento crits. Surto de l'habitació i pujo les escales. Algú m'agafa la mà, qui és? Li pregunto què passa, però no em diu res, només crida. No entenc res. Començo a notar aigua als peus, al cap de no res, l'aigua ja m'arriba a la cintura. De cop m'adono que el vaixell s'està enfonsant, i la meva família és dins, però no s'han despertat: s'estan enfonsant, i no em deixen tornar enrere. Em posen dins d'una barca de salvament i em donen un salvavides. Estic envoltat de gent que no conec, i no sé on és la meva família. Ens porten a Nova York.
Quan per fi arribem al destí somiat, només tinc dubtes: què serà de mi? On és la meva família?
Estic en una ciutat que no conec i l'únic que vull és tornar a casa.

Gabo

QUERIDO E IRRESISTIBLE MAR

Para aquellos que hemos navegado durante años varios océanos, mares y ríos con sus consiguientes vicisitudes, tenemos grabado en nuestra singladura "la tragedia del Titanic". Por eso el navegante y en lo personal principalmente, le tememos a nuestro querido e irresistible mar. En el año 1912 el inundible Titanic sucumbió ante quien todo lo puede el mar. Esta tragedia y otras vividas nos lleva a valorar nuestras decisiones y maniobras que nos llevaron a buenos puertos, el Titanic el barco más grande y moderno de su época sufrió la derrota... De ahí en más todos los que amamos el mar y le tememos con respeto, debemos obrar y decidir en consecuencia. El mar une pueblos, razas, economías, cultura y un sinfín de grandiosos avances que han significado el cimiento de la era actual. Amad el mar pero más, temedle y respetadlo, Titanic y su tragedia descansa en paz.

ElAdmi

SUEÑO PREMONITORIO

Extracto del diario personal del capitán Edward John Smith:
«Domingo 14 de abril de 1912
El telégrafo Marconi recibió ayer avisos de bloques de hielo en nuestra ruta, y quizá sea por eso por lo que esta noche he tenido ese horripilante sueño, que me asusta por lo realista que es. Por primera vez en toda mi carrera siento miedo. Miedo a no acabar este último viaje. Cada vez que recuerdo esa escena del sueño, me pregunto cómo afrontaría la situación, poniendo a todo el mundo a salvo mientras yo me hundo con los restos del RMS Titanic en medio del Océano Atlántico Norte. La debilidad me recorre la espalda en forma de escalofríos, y por una vez me gustaría haberme quedado en casa. He dado la orden de virar hacia el sur y desviar un poco la ruta, ahora debemos actuar con destreza y esperar que todo salga bien.»

Albertus Elementus

EL CONCURSO

Hace varios meses que gané el concurso. Ahora estoy en el trasatlántico, cenando en el comedor del barco. Me estremezco nada más escuchar un estruendo sonido. Todos nos levantamos asustados y surge el pánico. Inmediatamente se forma un alboroto de personas aterrorizadas que corren de un lado a otro. En pocos minutos, el agua comienza a recorrer el suelo del barco. Cada vez hay más y más. Igual que la cantidad de agua que no deja de aumentar dentro del barco, la desesperación y el miedo de las personas crece. Y con pocas esperanzas de seguir viva, el trasatlántico se parte en dos, y me quedo agarrada a la barandilla con todas mis fuerzas. Las pocas esperanzas que tenía se desvanecen cuando caigo al agua del océano que está sumamente fría. En esos momentos sólo puedo pensar en el concurso que gané y en cómo ha acabado todo.

Tris