dimecres, de febrer 6

IMPORTANT / IMPORTANTE

Els microrelats han d'incloure la construcció UN PAILEBOT CENTENARI / Los microrelatos deben incluir la construcción UN PAILEBOTE CENTENARIO 

divendres, de febrer 23

BOMBA

Boom, boom. Xof, xof. Bales dels canons cauen a l'aigua.
-No hi ha ferits, capità!
-N'hi haurà, ja veuràs! Posa't a cobert, corre!
-Per què? Estic bé aquí mirant l'espectacle. A més, ara hem d'arreglar el pailebot, no el podem deixar així. És un pal centenari!
-Un pal? Un pal? Grumet, no em tornis a vacil·lar, mai més! Ni pals ni cordes! Això és un vaixell, un pailebot centenari, una nau única! Una mica de respecte, amb aquesta embarcació van viatjar navegants històrics.
-Perdoni, capità! No tornarà a passar!
-Doncs faci cas i posi's a cobert. Cauran bombes més potents! L'aigua ens ruixarà... perill...
Certament l'aigua cobreix part del vaixell. El grumet plora en veure com s'enfonsa. El capità el consola com pot, però el menut no es pot contenir i, abraçant el seu pare, al mig de la banyera, deixa anar:
-Mama, podies esperar a engegar la dutxa!

Siddhartha

L'ANIVERSARI

Quina alegria! Hi són tots! Em miren somrients, acompanyant-me, mentre romanc a l'espera i afalagat al Moll de la Fusta del Port Vell de Barcelona. Una brisa lleugera refresca l'ambient, escampa l'olor salina i fa moure les veles ja desplegades. El mar blau està en calma. Tot està a punt per a navegar durant una estona i després tornar.
És el meu aniversari! Faig cent anys, els quals han estat plens de viatges i vivències. Al meu costat està la gent que estimo. Ha estat el meu desig, el meu regal: Un passeig al pailebot Santa Eulàlia, un pailebot centenari! Sí, compartim aniversari! I ho celebrem junts. Què més puc demanar? Confesso que estic emocionat i feliç. Sé que la festa és de tots dos, al cap i a la fi, no és una edat corrent.
Ha arribat el moment. Molt a poc a poc, pujo a bord.

Teresa Fernández

EL FANTASMA DE UN PASADO

Mientras admiraba yo el lienzo celeste, a merced del danzar de las olas, fue cuando lo volví a ver. Bueno, más que ver, presencié su llamada. El chirriar de la madera, la guerra entre el viento y las velas. Parecía eso una lucha de titanes, navío contra mar. Y era él, el Pailebote Centenario. Como un fantasma se desveló ante mis ojos. Un escalofrío me erizó la piel. Enmudecida, la brisa y chapotear del agua llenaban de melodía la melancólica escena. El barco de mi familia, incautado muchos años hacía ya, aún conservaba una fina capa de harina que cubría sutilmente las paredes de la bodega. Y, aunque como ser racional me defino, presa de la emoción que me invadió en ese momento, en ese instante, los actos que tuvieron lugar a continuación no hay forma racional de explicarlos.

Míriam

dijous, de febrer 22

FINS L'INFINIT I MÉS ENLLÀ

Estava decidida, era aquell dia o mai. Tenia esgarrifances, feia dies que ja no sabia quin camí agafar i vaig decidir fer allò que em marcava el cor.
Allà estava, en aquell Pailebot centenari disposada a passar un dels millors i secrets instants de la meva vida.
El mar m'esquitxava la cara i una lleugera marinada despentinava els meus cabells, ell m'ensenyava a fer anar el Santa Eulàlia, aquelles veles escandaloses subjectades pel pal major i la messana se'm ressistien...; no em calia més, ell i jo enmig del mar; era feliç.
Estava cansada i vaig baixar per aquelles empinades escaletes i entre bidons i xarxes vaig estirar-me en un d'aquells llits agafats a les parets del vaixell que tantes històries devien tenir guardades i allà, vaig veure la llum i vaig decidir acabar-ho, una bonica història més. Tot i que haguès navegat amb ell fins l'infinit i més enllà.

Marina

dimarts, de febrer 20

VISIÓN DE FUTURO

Algún iluminado ha hecho creer al Almirantazgo que el futuro de la navegación está en esas máquinas de vapor, ¡que bruto! El viento, el viento de toda la vida es el que mueve barcos.
Pues bien, para probar el nuevo invento han escogido un pailebote centenario a punto de desguazar, le han quitado el palo mayor, han instalado una caldera con una chimenea altísima en su lugar y en los costados han colocado dos ruedas de molino, a saber de dónde las han sacado, por eso estamos haciendo pruebas de velocidad en el canal de Southampton.
Todo iba más o menos correcto hasta que, al virar la boya colocada delante del fuerte de Calshot, algo se ha descompensado, las ruedas se han roto y hemos quedado al pairo, sin ruedas ni velamen. Campeones.
El único vapor que puede existir a bordo es de la olla de la cocina, ¡caray!!

Rafa

UNA GAVINA M'HA PARLAT

Fent un passeig pel Moll de la Fusta vaig trobar el pailebot centenari Santa Eulàlia, que només coneixia pels Mags d'Orient que hi porten desitjos de felicitat als nens.
Amb brisa suau, una gavina m'ha parlat dels seus orígens. Un mestre d'aixa el va construir a la platja de Torrevella, on va ser avarat.
Per aigües blaves del nostre antic i savi Mediterrani, hi ha navegat amb les veles que el feien ben lleuger. Amb la càrrega que duia, de fusta, cereals, sal, i més , anava de port a port per totes les nostres costes.
Però no oblidem, sense por, va agafar ben valent els vents de l'Atlàntic cap a terres cubanes i tornava, navegant a tota vela, amb càrrega més exòtica, potser, cafè, cacau, canya de sucre.
Anys difícils de guerra el van malmetre, però ara, amarrat al moll, reposa per a goig de tothom.

TRESXTRES

LA CANÇÓ PIRATA

El pailebot centenari, amb les amarres ben lligades a port, majestuós... misteriós. Els pals: Trinquet, Major i Mitjana. Les Veles: Flocs, Cangrea i Escandalosa. Dia de visita. Famílies amb els seus nens, turistes, estudiants; comentaris sobre la grandària i l'elegància de les seves veles. Uns pares amb el seu fill de 12 anys, pujant per la passarel·la. Han tingut sort en ser dels primers escollits per a la visita. De cop, el nen desapareix. S'ha quedat extasiat en una de les càmeres plenes de lliteres. De lluny se senten uns càntics que deixen el nen embadalit: "Quinze homes damunt el cofre del mort ho ho ho i una ampolla de rom. El rom i el diable han acabat amb els altres, ho ho ho i una ampolla de rom". "Sergi, ¿on t'has ficat? Aquí, estava amb els vells mariners!". Quina imaginació més fantasiosa té aquest nen.

Conxi

OBSERVADO POR LOS DEMÁS

Un museo encantador. Allí me han destinado para permanecer, en el mismo lugar, una pila de años. Y me entretengo viendo la gente pasar delante de mí. Unos con expresiones de asombro. Otros, me lanzan una mirada fugaz y siguen su camino. Los niños quieren tocarme, sentir el contacto con la noble y exquisita madera de la que estoy hecho. "¡Menudos tres mástiles tiene este barco!", exclama un señor mayor, sorprendido por mi complexión. "Lo que daría por hacer un viaje a Mallorca en este velero", dice un joven a su amigo, que le contesta: "Es un pailebote centenario".
Esos dos señores que se están acercando a mí llevan consigo a su hijo, de tres o cuatro años yo diría, que me mira con odio. Me hace una butifarra. Yo me quedo con ganas de darle una bofetada. ¡Qué impotencia no poder hacer nada, siendo una pieza de museo!

El Brujo de la Palabra

ENLAIRAR-SE

En el bosc de mar cent ales es despleguen quan les escandaloses recullen el vent espetegant contra els caps i els xatracs aïrats abandonen l'arboradura d'un pailebot centenari.

I mentre la nau es deixondeix, lleugera, el nen buida a popa un poal de vísceres, de caps de plata i d'aigua roja i el remolí d'ales es precipita al solc. Sona la campana i homes i bèsties mengen.

Velatxo

dilluns, de febrer 19

PETITA LALI

Tot va començar un Nadal en el que els pares em van portar al Pailebot Santa Eulàlia a deixar la meva carta al Patge dels Reis Mags. No podria dir si va ser, l'olor del cordamen o l'alçada dels pals. Jo era un marrec, que no aixecava dos pams de terra, i em semblava una proesa heroica pensar que es podia pujar pel masteler i deixar anar drap. Em van deixar agafar la roda del timó i en tenir les meves mans sobre aquella fusta ho vaig saber, algun dia tindria el meu propi vaixell. Em vaig iniciar a vela, després LN i ara el PNB i el meu primer vaixell, un Multimono que he assemblat jo mateix. Per què? Perquè no tothom pot tenir un pailebot centenari i volia saber si seria capaç d'armar el veler tot sol. Es diu Petita Lali.

Pirenne

RETORNO DE LA GUERRA DE CUBA

La neblina matutina se levantaba suavemente y como si fuera una pincelada de acuarela gris en medio de ella, de repente apareció la silueta del Castillo de Montjuic. Mi corazón dio un vuelco, ¡Barcelona! Estábamos ya en casa. Unas lágrimas inundaron mis ojos, no sé si de alegría o nostalgia. Igual les había sucedido al resto de mis compañeros, esa veintena de soldados que quedamos del Regimiento de Cuba, ¡estábamos vivos!, estábamos vivos y podíamos rehacer nuestras vidas. Tenía la sensación de que aquel clíper, un pailebote centenario que nos había traído de regreso, después de haber burlado el bloqueo naval gracias a la pericia de su Capitán, restaba inmóvil, no navegaba, no se movía, aunque tenía largadas todas las velas parecía estar anclado delante de la desembocadura del Llobregat. De repente dieron la orden de recoger petates y fusiles, íbamos a desembarcar. Habíamos regresado, nos abrazamos fuertemente, ¡estábamos vivos!

Rafa

TRESOR LÍQUID

El pailebot centenari feia una nova singladura fora port.
Una estranya boira, potser barreja de pol·lució i xoc de masses d'aire, embolcallava el litoral. Els llums difuminats terra endins semblaven apagades torxes preparades per l'escomesa.
Els tripulants noruecs retrocedien en el temps. A les ninetes blaves es reflectien tresors de terres ignotes per rapinyar.
La ruta nord enllà els portà a ancorar als sorrals de Baetulo. Desembarcaren entre udols i rialles. Els crits ressonaven dins del túnel ferroviari. Foscor i humitat havien buidat els carrers de la vila marinera. Els gats que esgarrapaven bosses fosques com la nit hi fugien esperitats. Al carreró, un rètol de ferro grinyolava en rebre un projectil previ a la ràtzia.
Al llindar del portal adovellat, gronxant-se d'un anunci un britànic ebri, nas vermell i gerra enlairada, acollia el grup de víkings que assaciarien una set centenària a un pub de terres catalanes.

Rafel de Badalona

dimecres, de febrer 14

LA TRAICIÓN

Antonio toma siempre las decisiones importantes a solas, de ahí que, antes de comenzar a construir un barco, acuda primero al bosque sin compañía. Elige las primaveras para adentrarse en la dehesa. Observa la altura, el diámetro y la dirección del árbol y trata de averiguar si la madera será vigorosa, acercando la oreja al tronco. Abraza al árbol con delicadeza y escucha fluir atentamente los jugos en su interior. Su sonido siempre le parece caótico aunque está seguro de que tiene sus normas. Al retirar la aurícula se siente un hipócrita. Sabe que llegará un invierno, en el cual, los leñadores talarán los árboles elegidos, a traición, cuando la savia repose descuidada, esperando que pase el frío invernal y lleguen los vivificantes rayos de sol primaverales.
Elige tres pinos centenarios para los mástiles. Pinos centenarios, para un pailebote centenario, se dice a sí mismo Antonio.

Ane

dilluns, de febrer 12

L'ENFONSAMENT DE LA FLOTA

Un sorollós grup nòrdic s'enrolà en "perillosa" missió per les dàrsenes del port. Al pailebot Santa Eulàlia salparen des del Moll.
L'estol víking, reconvertit en contemporanis turistes, navegava per calmes aigües, tallant silent una bassa d'oli. Diverses rondes cerveseres a coberta els embravien i facilitaven el verb rialler, però alhora, s'hi emboiraven.
A babord, un gegant de ferro guaitava mitjançant una bèstia tatuada d'un cridaner groc emplomallat. El pailebot centenari passava ben a la vora, aliè a l'amenaça que representava el creuer ancorat a una de les espines de la rosa de foc.
La nit nadalenca colgava  l'àrea portuària. Les sirenes havien donat pas a tristes i llunyanes campanades del gall. Definitivament, la tripulació, sense preses per iniciar el saqueig, havia abaixat les defenses.
De sobte, un bram eixordador, provinent del ventre del vaixell, deixà anar una massiva pluja de croquetes que deixà KAO instantàniament a la confiada armada.

Rafel d'Abadal

41635

Seré ric. He vist clarament la combinació guanyadora en somnis: el quatre, l'u, el sis, el tres i el cinc. Fàcil. El més difícil és fer ric a un altre. Això esdevindria excepcional. I jo vull fer quelcom excepcional!
Per això he escrit els números de la sort en un paper i l'he encabit dins una botella de vidre, tancada amb un tap de suro. Després d'agafar la màxima embranzida possible l'he llençada al mar, vora un pailebot centenari acabat de salpar. Ha navegat rere la seva estela durant alguns segons i les corrents marines l'han conduit cap al seu destí, que has estat tu.
P.D.: m'he deixat indicar-vos el dia que heu de jugar amb aquests números. Reenvieu-me la botella, via l'estela d'un pailebot centenari, i us contestaré de bon grat. Confieu en la màgia de la mar, val un tresor.

Rudra

EL SECRETO DE LA SIRENA

Por la noche, en el puerto nos movíamos sigilosamente como gatos, hasta llegar al velero Santa Eulàlia.

Los dos marineros dormidos no se enteraron de como los dejamos en tierra y quitando los amarres de popa y levantando anclas, nos fuimos navegando en silencio mar adentro.

Cuando estuvimos en las coordenadas secretas en algún lugar del inmenso océano...
-ATENCIÓN, silencio, hemos llegado.

El sonido del mar y el tiritar de dientes de mi esbirro se enmudeció con dos delfines saltando alrededor nuestro.
Entonces empecé.
-Mar sabio!
-Estoy aquí con este pailebote centenario, 100 años después de la promesa de la sirena.
-Muéstrate sirena y cumple tu palabra y dame el tesoro.

-Aquí estoy!-dijo una sirena con un cofre en la mano.
-Gracias sirena, adiós.

Me senté delante del timón y al abrir el cofre, una montaña de monedas de oro salieron por toda la cubierta mientras cantaba y bailaba.

Charles Darwin

NUNCA ME OLVIDARÉ

Estaba amaneciendo de camino a una aventura que llevaba varios días atrás planificando con detalle.
El olor al mar, el sonido de las olas rompiendo en la orilla.
Ni las palabras de cariño de mi amada podían apaciguar los nervios que me provocaba el momento de mirar el reloj.
Un sol maravilloso, gaviotas como cometas.
En el puerto amarrado, allí estaba esperándonos un barco alucinante, blanco, un velero grande, la pasarela preparada para subir, un paso en ella y crujió la madera.

Mi corazón temblaba de emoción.

Pero para desgracia mía, el marinero encargado de la pasarela, no colocó bien los amarres y caímos al mar cuando subíamos mi amada y yo.

El majestuoso pailebote centenario se marchaba, mi aventura en el Santa Eulàlia parecía haber acabado...
Cuando el capitán mandó que nos dieran ropa nueva de marineros y acogidos como su familia, navegamos mar adentro hacia una isla bellísima.

Charles Darwin

NOMBRES

Joya del Museu Marítim de Barcelona, un precioso velero blanco, un clásico, un pailebote centenario que podía llamarse "El Inmortal Catalán" por sobrevivir a los bombardeos de la guerra.

Otro nombre también acertado sería "El Pícaro" de sus años 30.
"El Chulo" le llamaban cuando cruzó el charco.

Un nombre que le hubiera puesto por 1936, con marineros armados hasta los dientes, sería "La Perla Blanca".
Y en 1975 le rebautizaría con el nombre de "Salvador".

Otro nombre con sentido para este barco después de 1985 es "Fénix de Mar".
Ha tenido varios nombres reales como "Carmen Flores", "Cala Sant Vicenç" o "Puerto Palma".

Por su actividad de mercante otro nombre adecuado es "Marco Polo".
Y su trabajo en recuperación de tesoros históricos de barcos hundidos, le llamaría "Rescatamar".
También otro nombre cuando ha llevado a los reyes magos, "El Cometa Mágico".

Sin duda al final, el mejor es "Santa Eulàlia".

Charles Darwin

LA BOIRA

El serviola provava de veure quelcom a través de la boira. Feia estona que només escoltava aquell so metàl·lic. La calma blanca només era trencada pel bes amorosit de les onades en el tallamar. A popa, el patró romania neguitós. La tensió era màxima. El noi de bord feia sonar la campana en resposta a aquell so fantasma.
De sobte com una ombra es dibuixà per l'amura d'estribord i com una espasa en alt aquell bauprès avançava suau i inexorablement vers nosaltres. El patró feu sonar el corn desesperadament. Aquell buc i un, dos, tres pals creuren la nostra proa.
- És el Pailebot centenari del Marítim! - cridà el patró.
- Bona Proa! - s'escoltà des del Santa Eulàlia.

Escenavegant

dijous, de febrer 8

EL SOMRIURE DE LAURA

El matí havia despertat tímid, sense pressa, a càmera lenta. La mà de Laura s'agafava forta i segura a la de la seva mare però les seves passes eren nervioses. De sobte va aparèixer davant seu, més gran del que havia pensat i l'estòmac va encongir. Quan la van convidar a pujar dalt d'aquell pailebot centenari va dubtar; el moviment del vaixell era dolç però ella no podia evitar mirar les aigües fosques que l'envoltaven. Finalment, va deixar que l'ajudessin a saltar dins d'aquell somni. Va deixar anar la mà protectora i es va encaminar com hipnotitzada cap al timó, va pujar a una petita plataforma de fusta i tot el seu món es va transformar. El vent la va despentinar, les veles la van saludar i ella es va imaginar tripulant aquella nau per terres llunyanes i al seu rostre es va dibuixar un somriure de felicitat.

Valeria Font

dimarts, de febrer 6

EL VELER IMPERIBLE

La campana sona i tots els membres de la dotació es preparen per maniobrar de bolina. I tu petit grumet? És el teu primer viatge? Qui sóc segurament et preguntaràs, ara et respondré jove aventurer.

Vaig néixer a les platges de Torrevella. El meu pare fou el mestre d'aixa Antoni Marí Aguirre i la meva mare els materials de la terra, fustes de pi i olivera.

Durant dècades he transportat tot tipus de persones i de materials, sempre fidel als meus mariners. He canviat tants cops de nom i d'aspecte, que el meu primer armador ni em reconeixeria; tanmateix en les meves quadernes mai he perdut l'essència de veler.

He sobreviscut a guerres devastadores. Vaig patir un greu incendi que gairebé posa fi a la meva existència... Però la perícia i l'amor que em processaven els meus tripulants em va salvar.

Sóc un pailebot centenari, sóc el Santa Eulàlia!

Capità Rudnev

AMOR A ALTA MAR

Vaig sortir a la matinada. Vorejant els amarraments dels pescadors que cantaven una cançó dolenta. Vaig notar l'aigua freda al front. Estava trist, angoixat i alhora esperançat. L'havia vist prop de les roques on es fa el palangre. Va ser el darrer bes d'onada. La darrera mirada als ulls de bou. L'enyorança em desmenjava el cor i les meves llàgrimes eren dolces. Vaig accelerar. Vent de popa. Veles obertes.

Quan portava tot el dia remuntant onades, el dofí em va aturar i em va orientar cap el port nou de la badia on ens vàrem veure per primer cop. Vaig virar a estribord. Queia ja el sol, i el fred i el cansament em frenaven. Però vaig nedar més que navegar. I vaig percebre port. Allà estava. Un pailebot centenari. El meu Santa Eulàlia. Jo, un simple vaixell de pesca baixa em trobava amb el meu gran amor perdut.

Alberto Pagnelli

dilluns, de febrer 5

UN MAR D'EULÀLIES

El Pailebot SANTA EULÀLIA es vestia de gal·la avui. Flors, garlandes, fanalets, acompanyats d'una orquestra solemne, faria honor al seu nom i a la seva gran història!!!!...una història de supervivència, d'aventures i de reinventar-se tant els noms com la seva utilitat, celebrant els seus cent anys, rebent cent Eulàlies de la seva ciutat, Barcelona. Entre les afortunades Eulàlies, que anirien a bord del Pailebot històric, una nena. I no una nena qualsevol. Una Eulàlia forta, lluitadora, perseverant, rebel i amb FÉ, com el vaixell que du el seu nom. Ella, Eulàlia Blach, no volia creure que mai més no caminaria. Dia rere dia, va plantar cara al Síndrome de Guillain-Barré i ara era a bord d'un pailebot centenari!!! La seva feblesa no havia de ser una excusa. Necessitava omplir-se de brisa, d'onades, de mar i de llibertat! Un somni fet realitat. El Pailebot Santa Eulàlia ho sap, i cuidaria d'ella.

Bianca Amor

MEMORIAS DE ORO

De entre cajas polvorientas recupero las viejas fotos de familia. Allí estáis los dos, serios, orgullosos y elegantes, posando para la posteridad. El abuelo con su traje, su bigote y el reloj de cadena de oro que sigue dando la hora de modo exacto. La abuela con su potente figura embarazada de luto. Detrás, con las velas desplegadas, mostrando todo su poderío, vuestro barco, un pailebote centenario por el que nadie daba un duro. Y que, con el tiempo, os hizo ricos, llevando mercancías de un lado a otro del océano.
Y la mar, que a veces es egoísta, quiso quedarse para siempre con vuestra riqueza. Hoy soy yo rico también, en memorias de familia que se conservarán como oro en el mejor paño para los que vengan detrás.

Maest

NÉIXER

Dormo plàcidament navegant en un vaixell que llisca sense fer soroll. Les onades em bressolen i encara no m'esquitxen. A coberta, però, els embats del vent, el mestral que bufa fred, pressionen i empenyen amb força. No hi ha més remei que rissar la major i afermar-la a la botavara. No em puc permetre ancorar-me. Em sento fràgil i tremolo d'emoció. Estic a prop de terra i espero amb ànsia conèixer qui m'estima. No em modificarà el rumb aquest vent del dimoni que intercala moments de serenor amb grans batzacades que tallen la respiració. M'hi encaparro. Ja veig les ones encalmades petonejant la costa. El balanceig de les boies i el xisclar de les gavines m'acompanyen. La boira tancada dona pas a una claror expectant i llavors trec el cap. Sóc una nena. El pare, capità d'un pailebot centenari, em saluda. Hola, Lali! I em regala el nom: Eulàlia.

Aida

dijous, de febrer 1

EL VUELO DE DOS ALMAS

Mis manos se deslizan por sus curvas, siento el calor que desprende, comparto el viento y mis labios sienten el regusto a sal.
Yo encima del mástil central, diviso el mar. Se mezcla el sol con las nubes y desparrama su acuarela de colores, convirtiendo el horizonte el más bonito de los lienzos.
Mi mayor sueño se está cumpliendo, aunque ya solo sea un pobre espíritu. "Volar hacia las estrellas en el pailebote centenario". Tan fantasma, como yo.
Ligados por el ansia de navegar, nuestras almas se han mezclado y juntos surcamos hacia la aventura. Solo sé que es otra forma de vivir.

Dorada

dimarts, de gener 30

ELL... HO VA VEURE

Aquell dia hi havia una boira que no deixava veure res. El pailebot Sta. Eulàlia anava avançant enmig d'aquella foscor, mentre el capità s'esforçava a veure quelcom.
De sobte, va obrir els ulls com a plats... què és això? Déu meu!, una figura fantasmal era davant seu, amb una mirada amenaçadora. Es va quedar glaçat i sense respirar.
De cop, l'espectre va fer com si s'abalancés cap ell, provocant-li un crit tan fort, que fins i tot el fantasma es va esvair.
Tota la tripulació d'aquell pailebot centenari va córrer a veure què passava. El capità estava blanc, suava i respirava acceleradament.
Quan els hi va poder explicar als companys el que havia vist, van esclatar amb fortes rialles. Ai Joan!!!!! No hauries d'agafar el timó amb la bóta de vi. En Joan no va contestar, però mai més va tornar a ser el mateix. Ell... ho havia vist.

Pirula

UN RATOLÍ A BORD

Estava ben adormidet en un racó de la bodega... què feliç em sentia, poc m'imaginava que em trobava a bord de tot un pailebot centenari, el pailebot Santa Eulàlia, i per mi era el millor vaixell del món. Quina sort havia tingut de poder pujar-hi sense que ningú em veiés.

Em vaig colar una nit que anava rebuscant menjar entre les escombraries, gairebé ni m'havia adonat que era al port. Vaig veure gent que pujava en aquella barcassa. Vaig anar per passadissos sense trobar res, però de cop... al·leluia... una taula, i damunt hi havia plats, uns tenien engrunes de pa, restes d'ossos amb trossets de carn... formatge!...

De sobte, vaig sentir un cop darrer meu... era una escombra que volia esclafar-me... però, què havia fet jo?, perquè em perseguien? Em vaig amagar. No em van trobar, i vaig fer tot el viatge, de vegades ben marejat. Però caram... quin viatge!

Pirula

dilluns, de gener 29

A MANO ALZADA

Hay familias sin historia, incapaces de transmitir códigos que las definan o determinen. Las hay con una historia que limita y encadena. Y luego están aquellas, cuya historia sostiene y guía, pero permite avanzar sin lastres. Bernat está contento de pertenecer a esta última categoría familiar; quizás por eso, recordar siempre le ha resultado agradable. Hoy ha recordado a su padre enseñándole a izar la vela de su llaüt con viento a babor.
Sea por nostalgia, apego o lealtad, va a colaborar voluntariamente con el Museu Marítim. Ayudará a recuperar el plano del pailebote centenario donde trabajó, como calafateador, su bisabuelo, el alicantino. Observa unas fotografías de época y descompone mentalmente las formas del pailebote, para entender cómo se delineó el plano. A continuación, comienza a dibujar a mano alzada. Ha decidido prescindir del ordenador porque, hoy, además de recordar y comprender, le apetece imaginar y sentir el pasado.

Ane

L'ESSÈNCIA

Era una tarda d'hivern al port, la foscor envaïa la calma del mar, la boira surava sobre les ondulacions de plata i la humitat calava els ossos. Mentre ens acostàvem, la silueta d'un pailebot centenari s'anava definint. El batec de les ones al casc del vaixell semblava alçar veus de mariners que temps enrere havien sofert les inclemències dels navegants. Al pujar a bord, la fusta grinyolava sota els nostres peus, i les lones de les veles projectaven ombres inquietants. Conteníem la respiració mentre miràvem al nostre voltant. Un ocell solitari es posà sobre un dels pals, blanc i lluent per la llum de la lluna. Semblava un esperit de malaurança. El silenci, la quietud i aquella olor de calamars a la romana... un llum al fons alçà la veu - Senyors, vagin desembarcant que anem a tancar el Museu!

Sacatapus

divendres, de gener 26

A UN ALTRE RITME

Avui fa sol, i això és bo. Estira les branques, creixen les fulles, allarga les arrels, encara ets un petit arbret, però creixeràs.

Seràs un gran arbre, encara falta molt de temps, però creixeràs i potser el nét d'aquest home que passeja al teu costat et tallarà.

Seràs transportat lluny a tocar del mar, i et transformaran, agafaràs forma, corbes sinuoses, delicades, que formaran part de les quadernes, o de la coberta, i esdevindràs un vaixell.

Llavors sí que viatjaràs, solcant els mars, lluny molt lluny, veuràs altres països, coneixeràs altres idiomes, altres costums, i quan passi molt de temps i ja siguis un pailebot centenari, tornaràs però no perquè ja no serveixis, si no perquè encara et quedarà molt per ensenyar als nens petits que no han viatjat i que no sabran que abans les coses es feien d'altres maneres i el temps passava, però a un altre ritme.

Tofol_c2

UN SOMNI FET REALITAT

Els ulls de l'Emili es van esbatanar com plats en veure aquell imponent pailebot centenari. El seu somni sempre havia sigut navegar per mars i oceans i en breu es faria realitat. El cor li va començar a bategar amb més força, signe inequívoc de l'emoció que l'envaïa al veure aquell vaixell imponent.
Cinc minuts més tard ja corria per la coberta, gaudint de cada moment en contace amb aquell vaixell ple d'història. De sobte, es va començar a moure i va sortir del port en direcció a un destí desconegut. Una mà coneguda es va posar sobre la seva espatlla i el va acompanyar cap a la proa, perquè veiés com el pailebot partia el mar en dos al seu pas, com si de Moisès es tractés.
En aquell moment va saber que no oblidaria mai aquella sensació de llibertat i de poder que el vaixell transmetia.

Helios

dijous, de gener 25

ELS CABELLS AL VENT

Em vaig despertar i encara eres allà, al meu costat, dormint, amb el llarg serrell que et tapava els ulls tancats. No te l'havies volgut tallar, deies que era el teu tret distintiu, el que donava personalitat al teu rostre angulós i que volies que t'acompanyés sempre. Caparrut com tu sol! Però això era el que et feia tan adorable i que t'estimés tant.

Et vaig agafar la mà estrenyent-la fort i vaig pensar què feliç seríem deixant-ho tot enrere i anar a solcar mars infinits fins a la fi del món a bord d'un pailebot centenari com el Santa Eulàlia. Desplegaríem les veles, posaríem rumb al desconegut, veuríem animals fantàstics nedant al voltant del veler, sentiríem l'olor del mar als narius, la brisa a la cara esbullant-te els cabells. Sentiríem, en definitiva, la vida, la que se t'escapava en aquell llit asèptic i fred d'un hospital impersonal.

Salt

dimecres, de gener 24

UN PUNT VOLAT... (FORA DE CONCURS)

Excel·lents relats plens de rebel·lia, intel·lectuals relats il·lògics, inapel·lables i a vegades il·legibles obres que són deures de col·legi; damisel·les a bord de caravel·les, al·lusions al·lucinògenes, poètiques el·lipsis, col·loquis que fan empal·lidir, al·legories que anul·len l'enteniment, microrelats en col·laboració, xitxarel·los que pul·lulen, pupil·les que s'humitegen, amors que cristal·litzen, parelles que es refocil·len, il·lusions mal·leables...

Síl·labes que oscil·len entre la prosa i la poesia, homes apol·linis, aquarel·les costumistes, constal·lacions d'estels que titil·len, adolescents encaramel·lats, idil·lis de pel·lícula, repel·lents malvats, personatges pusil·lànimes, obres bel·ligerants, metàfores infal·libles, derelictes que col·lapsaren, dolents sibil·lins, vaixells en col·lisió, càlides al·literacions, vel·leitats de poetes, frases ampul·loses, paral·lels que es calculen, al·luvió de sentiments...

Novel·les, en el fons, de no més de 150 paraules... I totes elles, no és cap fal·làcia, a bord, per què no, d'un pail·lebot centenari...

No és il·legal (al·leluia!) T'hi sumes?

MMB

-----------------------------------------------------------------------------------------------

24 de gener: Dia del Punt Volat

Avui ens volem sumar al Dia del Punt Volat i la ela geminada, una iniciativa que ens sembla molt divertida i engrescadora. Ara que s'ha posat tan de moda establir el dia de qualsevol cosa, per què no escollir un dia del Punt Volat? Si vols saber més d'aquesta iniciativa, visita el web del Dia del Punt Volat.

Des del Concurs Microrelats, la nostra petita aportació és aquest microrelat que acabes de llegir i que, evidentment, resta fora de concurs. Però si has pensat fer un homenatge tant al pailebot Santa Eulàlia com a la ela geminada, avui és el teu dia!

I si vols fer visible qualsevol altra aportació, anima les xarxes amb les teves propostes fent servir l'etiqueta #DiaDelPuntVolat. Nosaltres ja ho hem fet!

dimarts, de gener 23

LLUNY

Sempre somiava en viatjar lluny. Agafar quatre coses i ser lliure. La Celia no entenia de fred i calor si es tractava d'apropar-se al mar. El blau de l'aigua, l'olor a salat i la calma que sentia quan els dits del peu s'arronsien de fred a la voreta de la platja eren instants de felicitat.

Ella volia viure per sempre amb aquesta sensació de llibertat. La immensitat del mar la feia sentir viva. Quan era petita, el seu avi li havia explicat una vegada un conte sobre un pailebot centenari anomenat Santa Eulàlia. Ella volia ser com aquesta embarcació ballant amb les onades.

Va ser en aquell instant, un hivern vora el mar, quan recordant això va pensar en la cita d'un savi que deia "El temps no és or, la vida és el temps". Aquell dia, com el mar, la Celia va marxar lluny, feliç i amb calma.

Verd trencat

dilluns, de gener 22

SOPA DE PEIX

Un pailebot centenari mostrava orgullós el trinquet sobre la línia de l'horitzó, amenaçant l'espectador amb la proa, com si el pal s'hagués d'allargar mentre s'apropava - demostrant, per a alguns, l'esfericitat de la Terra. L'Eulàlia passava hores perduda a l'interior del quadre que penjava sobre l'escriptori, normalment eludint alguna responsabilitat.

- Eulàlia! Has acabat els deures? D'aquí a cinc minuts, sopem!

La sopa cremava molt i l'Eulàlia es va ajupir amb el plat a l'alçada dels ulls mentre bufava suaument, formant ones sobre la superfície fumejant. De sobte, a l'altra riba del plat, entre la boira, una silueta va començar a formar-se lentament, dibuixant la forma d'un veler imponent. Que potser era en Pascual, que tornava a casa després de tants anys? Què diria, la mare? I ella, seria capaç de dir-li "pare"?

- EULÀLIA! Se't refreda la sopa!

Una vegada més, s'havia quedat adormida sobre l'escriptori sense sopar.

Llum de Lluna

MASSA TARD

Demà vindran a arreglar les goteres del teulat. Pujo a les golfes per a treure les quatre andròmines que hi queden.
M'entrebanco i caic. Veig una fusta del terra que amb les goteres s'ha reinflat, sobresurt, i m'ha fet ensopegar.
L'estiro i se'm queda a la mà, deixant al descobert un paquet embolicat amb lona encerada. Sembla molt antic.
A dins hi trobo un llibre: el diari de bord d'un pailebot.
Passo les pàgines, i desfilen davant dels meus ulls, vells mots que em parlen de tempestes i llampecs, de fam i de fred... i de nits de lluna plena en un mar esquitxat de plata.
Un pailebot centenari on va navegar el meu Avi.
I noto una esgarrifança quan me n'adono que l'Avi Miquel no repapiejava quan, als 98 anys, s'entestava en explicar-nos aventures marineres d'un passat llunyà que nosaltres desconeixíem... i que no ens podíem creure.

Oreig

UN ROBATORI ESTRAFOLARI

Era un dia d'hivern, quan em van trucar del museu marítim:
- Bon dia. Ens han robat una de les peces més importants de la nostra col·lecció! No sabem com ha pogut succeir. S'han endut un pailebot centenari!!!
- Un pailebot centenari sencer?! Ara mateix vinc.
Quan vaig arribar tothom estava molt esverat i ningú sabia què fer. Vaig preguntar a uns quants vigilants i vaig esbrinar que hi havia un tros del museu que dóna al port.
Finalment, vaig trucar a la marina i els hi vaig donar el rol per si el podien localitzar, tot i que no ho creia gaire possible. Però sí, el van trobar!
Vam anar a buscar el vaixell i, al aproximar-nos vam observar que estava ple de pirates!!! Al pujar a bord vam veure que eren el responsable del museu i uns quants vigilants que estaven posant a prova el sistema de seguretat!

Timó

L'ESPERIT DEL PAILEBOT

El veler ferm, elegant i agosarat, esdevé propi timó i alhora pròpia deriva en nits així. Com un fantasma clar, il·luminat per la celístia, s'allibera i deixa el port.
Somriuen, titil·lant, els estels, fent rialletes: els tres pals els fan pessigolles.
-És de somni!- exclama la fauna marina, que li fa de seguici admirat.
-Quants poemes haurà inspirat?- es pregunta la lluna plena, que se n'enamora i que s'hi vol embolcallar a les veles.
La Mar Mediterrània s'encalma l'onatge per uns moments, per inspirar profundament, presa per un dolç deix de nostàlgia. El vaixell se n'encomana: recorda les càrregues de cereals, de fusta, de minarals. I els passatgers i les seves converses i les gavines se n'amaraven i se les emportaven, li feia l'efecte.
-També duies sal, com jo.
-Un pailebot centenari...
Sospirà, el mar, dedicant-li una musiqueta d'aigües alegres. I acaba:
-... que em tens un retall d'ànima robada!

Saptilsesa

MELCIOR

Podem viure en una gran ciutat i estar sols? Segurament ens enganyem quan creiem que les persones que tenim al costat ens eviten la soledat, però és un sentiment que Melcior coneix molt bé.
Avui li toca portar il·lusió a tota la ciutat. Arribarà al port amb un pailebot centenari, amb les veles esteses per aprofitar la brisa. Somia quedar-se sol al vaixell, navegant pel seu mar Mediterrani, i donar-li al Santa Eulàlia la possibilitat de tornar a visitar els antics ports de l'època en què transportava sal. Melcior estima el vaixell, de fet és el seu únic amic. No vol relacionar-se amb ningú, és un misantrop que somia navegar en solitari la resta dels seus dies.
Avui no podrà ser. És 5 de gener i els seus conciutadans l'esperen. Tot i que es fa la promesa que serà l'última vegada, la visió del port li arrenca un somriure.

Molière

dijous, de gener 18

MARINER D'AIGUA DOLÇA

Era la primera vegada que navegava en un pailebot centenari. Des de l'inici del viatge encara no s'havia trobat amb cap altra embarcació i ja trobava a faltar parlar amb algú. De sobte, va notar que la mar s'agitava. En girar-se va veure un vaixell de més de 30 metres d'eslora que estava més a prop del Santa Eulàlia del que era una distància prudencial.

Es va dirigir a la popa, va deslligar els caps i va començar a arriar les veles. El llevant bufava molt fort i això li dificultava la maniobra. No podia tardar més perquè aquell vaixell se li tirava a sobre. Quan ja havia aconseguit recollir les veles i sortir del rumb del gran vaixell, un soroll va desorientar-lo...

- Psssssst! Joan, baixa del vaixell - va xiuxiuejar-li la seva mare -. Això és un museu, fes el favor de comportar-te.

Mariner d'aigua dolça

dimecres, de gener 17

LLIURE

Aquell rodamón dormia al Moll de la Fusta quan de sobte va escoltar un soroll estrany, va obrir els ulls i amb esglai va veure com davant d'ell un vaixell recuperava del fons del moll l'àncora, com les estatxes es dessliuraven soles, va veure com el vaixell s'allunyava a poc a poc alhora que es desplegaven les veles i cruixien els tres pals al notar el vent inflant-les, va ser llavors que va poder veure el cos translúcid d'un vell capità agafar amb força el timó i va escoltar la seva veu cridant als seus mariners que posaven rumb a Alacant. Aquell rodamón no ho sabia però era testimoni de com un pailebot centenari tornava al port on per primera vegada va navegar, amb les veles desplegades va sortir del port de Barcelona per solcar lliure el Mediterrani.

Rodamón

DIARI DE NAVEGACIÓ DEL CARMEN FLORES

Alta mar, 21 de novembre del 1921
«Ahir a la vesprada s'escoltà un fort tro i la nau va començar a trontollar. S'havia girat un fort vent, que etzibava fortes fiblades contra els pals de l'embarcació. Ens trobàvem en alta mar rumb a Amèrica. Vaig ordenar que pleguessin vertiginosament les veles de l'embarcació per mantenir l'estabilitat. Em vaig dirigir cap a popa. Allí es trobava el timó. El vaig agafar amb fermesa i em vaig prometre que ningú em separaria de la meva nau.
«- De pressa, llenceu l'àncora, hem de mantenir estable el buc del vaixell!
- Sí, senyor capità!
La tempesta elèctrica no aturava la seva ira contra la mar i tot allò que l'envoltava. Zeus semblava un pèl nerviós.
- Tothom sota coberta! Vaig dir...»
Aquell fragment no era més que una part del quadern de bitàcola del vaixell que és conegut com el pailebot Santa Eulàlia, un pailebot centenari.

Bitàcola

dimarts, de gener 16

TRAGÈDIA

Un pailebot centenari s'enfonsa davant la Barceloneta.
Al mateix ritme que la popa queda engolida per les aigües, les llàgrimes rodolen per les galtes dels barcelonins.
El darrer homenatge del Pailebot Santa Eulàlia.

Xiruca

CONFESSIÓ DE TRES REIS MARINERS

Els reis d'orient no som reis, som mags i som de la mar. Ara ja ho saps.

Li vaig demanar a Melcior que comerciés amb esperança navegant amb un pailebot centenari la resta de l'any, però salva més refugiats que no pas fa negoci.

Aquest any vinent volem atracar a Barcelona, encara que les ventolines estan massa gastades per suportar una campanya nadalenca més.

Crec que som més vaixellers d'un llatzeret improvisat, que no pas la digna carrossa dels regals de tots els infants de Barcelona.

La màgia de Baltasar prové més d'hissar la compassió. Ajuda a tothom que troba perdut entre corrents.

Et confesso els nostres orígens mariners, i quan em jubili, prometo arreglar la nau, i deixar-la al Museu Marítim perquè hi portis la teva família, aleshores els hi pots explicar el secret que avui t'he compartit.

Gaspar

Enricguionista

ULLERES DE PASTA GRUIXUDES

La vela em tapa la Torre del moro amb les seves arrugues. Em recolzo al trinquet com una figura més d'un pailebot centenari. Un cabell se m'enganxa a la jaqueta d'algú que passa a prop meu. Fixo la mirada a l'horitzó, i repeteixo en veu baixa: "Les xiques de Torrevella al cresol diuen candil, a la finestra, ventana, i al julivert, perejil".
Era la seva dita preferida. Avui tindria 79 anys.
Un senyor d'ulleres de pasta gruixudes s'asseu al meu costat.
I observant el mar i una mica de cel, m'explica que és peixater des del 84.
Anem parlant, i no sé com, li acabo explicant que és morta. Llavors em mira i a l'acte em besa.
Vomito sobre la seva camisa beix.
- M'estava marejant, pensava que podria aguantar-me més estona, perdona!
Somriu i m'abraça com m'ho feia la mare, amb força. I a partir d'aquí, ens intercanviem el whatsapp.

Escopinya

dilluns, de gener 15

AVUI COM AHIR

Quan el vaig veure a port no m'ho podia creure, era ell, el pailebot centenari amb el que vaig arribar a Barcelona ara fa ben bé 60 anys. El temps l'havia tractat bé, millor que a mi, ja  no semblava aquella closca petita i inestable amb la que vam fer Almeria-Barcelona en 7 dies.
Envoltats de paquets, la mare, els meus germans i jo el vam estimar, odiar, vam menjar  pa amb oli i all, vam dormir a sobre dels sacs, vam jugar i ens vam avorrir.
La mare estava inquieta no sabia, si en arribar, la Guardia Civil la faria tornar ja que no tenia permís de treball. Sa germana li deia: - quan arribeu a port, passejant, que no se n'adonin que acabeu d'arribar.
Seixanta anys després els seus germans encara recorren el mar amb la seva càrrega humana.
Gràcies pels serveis prestats.

Laia Pau

SI ANESSIS LLUNY

M'agrada l'olor de mar i sovint els meus passejos em duen al Port Vell de Barcelona, on extasiat contemplo l'inflar de veles del navegar tradicional. M'apropo a l'estàtua de Joan Salvat Papasseit del Moll de la Fusta i m'hi assec a prop, i sento el vent xiuxiuejar-me paraules dels seus versos "Si anessis lluny, tan lluny que no et sabés, tampoc ningú sabria el  meu destí..." i m'envola la imaginació amb el vent, em poso dret i m'enfilo per una estreta passarel·la i pujo al Santa Eulàlia, un pailebot centenari. Inspiro l'aire fresc marí impregnat de la brea que amara el fustam, sento el grinyol de la coberta sota les passes dels mariners i les lleugeres ones em bressolen mentre m'hi imagino navegant. I em torna Papasseit al cap, i desitjaria ja partir: "cap altre llavi no em tindria pres, però amb el teu nom faria el meu camí".

Mariner

ELS PREMIS / LOS PREMIOS

Com en cada edició, repartirem tres premis per a cada una de les tres categories. Tots els premiats, per cortesia del Museu Marítim de Barcelona, s'emportaran una sortida de navegació d'unes tres hores a bord d'una de les embarcacions de la flota del museu. Però apart, els primers i segons premiats de cada categoria obtindran també uns fantàstics regals per cortesia dels nostres col·laboradors.

Casa del Libro obsequiarà als guanyadors de cada categoria (Primer Premi) amb un fantàstic lector de llibres electrònics (e-reader) de la marca Tagus, una proposta fantàstica per a continuar llegint i  buscant inspiració per a futures edicions del concurs! Aquí us deixem una imatge del e-reader en qüestió, tot i que també el podeu veure al banner lateral del nostre patrocinador!



Per últim, les diverses editorials que col·laboren en l'organització del concurs obsequiaran als Segons Premis de cada categoria amb un lot de llibres molt especial. Com podeu comprovar, procurem sempre que tot tingui molta relació amb les matèries que ens ocupen: narrativa i navegació!

I recordeu: a partir d'ara, aquí podreu anar llegint els relats que ens aneu enviant des d'avui mateix!

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Como en cada edición, repartiremos tres premios para cada una de las tres categorías. Todos los premiados, por cortesía del Museu Marítim de Barcelona, disfrutarán de una salida de navegación de unas tres horas a bordo de una de las embarcaciones de la flota del museo. Pero aparte, los primeros y segundos premios de cada categoría obtendrán además unos fantásticos regalos por cortesía de nuestros colaboradores.

Casa del Libro obsequiará a los ganadores de cada categoría (Primer Premio) con un fantástico lector de libros electrónicos (e-reader) de la marca Tagus, una propuesta fantástica para continuar leyendo y buscando inspiración para futuras ediciones del concurso. Aquí os dejamos una imagen del e-reader en cuestión, si bien también lo podéis ver en el banner lateral de nuestro patrocinador. 



Por último, las diversas editoriales que colaboran en la organización del concurso obsequiarán a los Segundos Premios de cada categoría con un lote de libros muy especial. Como podéis comprobar, procuramos siempre que todo guarde relación con las materias que nos ocupan: ¡narrativa y navegación!

Y recordad: ¡a partir de ahora, aquí podréis ir leyendo los relatos que nos vayáis enviando desde hoy mismo!

EN MARXA! / ¡EN MARCHA

Obrim ja el termini de presentació de microrelats! A partir d'avui, ja podeu enviar-nos els vostres microrelats ambientats en el pailebot Santa Eulàlia! Només heu d'entrar a la pestanya PARTICIPA AQUÍ i omplir el formulari amb les vostres dades i el vostre microrelat. Recordeu que tots els relats han d'incloure obligatòriament la següent construcció:

                  Un pailebot centenari

¡Abrimos ya el plazo de presentación de microrelatos! ¡A partir de hoy, ya podéis enviarnos vuestros microrelatos ambientados en el pailebote Santa Eulàlia! Tan solo tenéis que entrar en la pestaña PARTICIPA AQUÍ y rellenar el formulario con vuestros datos y vuestro microrelato. Recordad que todos los relatos deben incluir obligatoriamente la siguiente construcción:

                  Un pailebote centenario

Recordeu que teniu temps fins el 15 d'abril per enviar-nos els vostres microrelats ambientats en la tragèdia del vaixell més conegut de la història.

Recordad que tenéis tiempo hasta el 15 de abril para enviarnos vuestros microrelatos ambientados en la tragedia del barco más conocido de la historia.

Anirem publicant els microrelats en aquesta mateixa pestanya a mida que ens vagin arribant. Esperem publicar els primers el més aviat possible!

Iremos publicando los microrelatos en esta misma pestaña a medida que nos vayan llegando. ¡Esperamos publicar los primeros lo antes posible

Ànims, i molta sort a tots/es els/les participants!

¡Ánimo, y mucha suerte a todos/as los/las participantes!

dijous, de gener 11

A PUNT DE SALPAR / A PUNTO DE ZARPAR

El proper dilluns, 15 de gener, s’obrirà el termini de presentació de relats per a la VI Edició del Concurs de Microrelats Marítims. Com ja us hem anat avançant, el tema escollit per a l’edició d’enguany és EL PAILEBOT SANTA EULÀLIA i la navegació tradicional.



A la pestanya de les "Bases" trobareu tota la informació necessària per participar en el concurs, però us en destaquem les característiques més importants:

  • Els relats no poden superar les 150 paraules.
  • Tots els relats, han de fer referència al pailebot Santa Eulàlia i la navegació tradicional, i han d'estar ambientats en un entorn marítim o mariner
  • A més, i això és molt important, tots els relats hauran d'incloure la següent construcció: Un pailebot centenari.
  • El termini de presentació s'estableix entre el 15 de gener i el 15 d'abril de 2018.
  • Pot participar qualsevol persona major de 10 anys. S'estableixen tres categories, segons l'edat.
  • Els relats es poden enviar en català o castellà.
  • Els premis són cortesia de Casa del Libro, les editorials Seix Barral, Espasa, Destino Infantil Juvenil, Planeta i el Museu Marítim de Barcelona.
A partir del dia 15 de gener activarem una pestanya nova, "PARTICIPA AQUÍ", amb el formulari de participació. En aquest formulari haureu d'escriure les vostres dades, així com el vostre microrelat.

Us recordem que tenim obert el hashtag a Twitter #mmbmicrorelats per a què podeu dir la vostra des d'ara mateix: la vostra opinió, suggeriments, idees... Us animem a participar!


Estem impacients per començar a llegir les vostres aportacions: segur que ens permetran gaudir d'uns fantàstics viatges pels set mars navegant com es feia tradicionalment!

---------------------------------------------------------------------------------------------------

El próximo lunes, 15 de enero, se abrirá el plazo de presentación de relatos para la VI Edición del Concurso de Microrelatos Marítimos. Como ya os hemos ido anticipando, el tema escogido para la edición de este año es EL PAILEBOTE SANTA EULÀLIA  y la navegación tradicional.



En la pestaña de las "Bases" encontraréis toda la información necesaria para participar en el concurso, pero os destacamos las características más relevantes:

  • Los relatos no pueden superar las 150 palabras.
  • Todos los relatos deben hacer referencia al pailebote Santa Eulàlia y la navegación tradicional, y deben estar ambientados en un entorno marítimo o marinero.
  • Además, y esto es muy importante, todos los relatos deberán incluir la siguiente construcción: Un pailebote centenario.
  • El plazo de presentación se establece entre el 15 de enero y el 15 de abril de 2018.
  • Puede participar cualquier persona mayor de 10 años. Se establecen tres categorías, según la edad.
  • Los relatos se pueden enviar en catalán o castellano.
  • Los premios son cortesía de Casa del Libro, las editoriales Seix Barral, Espasa, Destino Infantil Juvenil, Planeta y el Museu Marítim de Barcelona.
A partir del dia 15 de enero activaremos una pestaña nueva, "PARTICIPA AQUÍ", con el formulario de participación. En este formulario tendréis que escribir vuestros datos, así como vuestro microrelato.

Os recordamos que tenemos en marcha el hashtag en Twitter #mmbmicrorelats para que podáis participar activamente desde ahora mismo: vuestra opinión, sugerencias, ideas... ¡Os animamos a participar!

Estamos impacientes por empezar a leer vuestras aportaciones: ¡seguro que nos permitirán disfrutar de unos fantásticos viajes por los siete mares navegando como se hacía tradicionalmente!

divendres, de desembre 29

JA QUEDA POC... / YA FALTA POCO...

Com veieu, ja tenim la imatge que il·lustra la VI Edició del Concurs de Microrelats de temàtica marítima. Esperem que us agradi i sigui una font d’inspiració per a vosaltres!

I és que el concurs és a punt d’iniciar la seva travessia! A partir del 15 de gener ja podreu començar a enviar-nos els vostres microrelats inspirats en el pailebot Santa Eulàlia i la navegació tradicional!

En breu podreu consultar les bases que conformen la normativa del concurs: aquí trobareu tota la informació necessària per a poder participar: termini de presentació de microrelats, dates de publicació de guanyadors i d'entrega de premis, nom de patrocinadors i col·laboradors, premis...



Quan arribi el 15 de gener, activarem també la pestanya de participació per a què podeu enviar-nos les vostres obres.

Aprofitem per recordar-vos que podeu animar l'espera publicant les vostres idees, comentaris o mini relats fent servir l'etiqueta de Twitter #mmbmicrorelats.


Cada cop queda menys pel tret de sortida: sabeu ja quines apassionants històries ens fareu viure a bord d'aquest pailebot que molt aviat serà centenari?

-------------------------------------------------------------------------------------

Como habréis podido comprobar, ya tenemos la imagen que ilustrará la VI Edición del Concurso de Microrelatos de temática marítima. ¡Esperamos que os guste y os sirva de inspiración!

¡Y es que el concurso está a punto de iniciar su travesía! A partir del 15 de enero ya podréis empezar a enviarnos vuestros microrelatos inspirados en el pailebote Santa Eulàlia y la navegación tradicional!

En breve podréis consultar las bases que conforman la normativa del concurso: aquí encontraréis toda la información necesaria para poder participar: plazos de presentación de microrelatos, fechas de publicación de ganadores y de la entrega de premios, nombre de patrocinadores y colaboradores, premios...



Cuando llegue el 15 de enero, activaremos también la pestaña de participación para que podáis enviarnos vuestras obras.

Aprovechamos para recordaros que podéis animar la espera publicando vuestras ideas, comentarios o mini relatos mediante la etiqueta de Twitter #mmbmicrorelats.

Cada vez falta menos para el pistoletazo de salida: ¿sabéis ya cómo van a ser las apasionantes historias que nos haréis vivir a bordo de este pailebote que muy pronto será centenario?

dijous, de desembre 28

SISENA EDICIÓ A LA VISTA / SEXTA EDICIÓN A LA VISTA

UN PAILEBOT CENTENARI

Des de l’MMB ja estem preparant la VI Edició del Concurs de Microrelats de temàtica marítima.

Aquest any al museu estem de celebració, ja que el pailebot Santa Eulàlia, escenari d'unes quantes entregues de premis del concurs, fa 100 anys. Des de l'organització del concurs ens volem sumar als actes de commemoració, i per aquest motiu us proposem com a font d'inspiració el següent tema: el pailebot Santa Eulàlia i la navegació de vela tradicional.

També volem reprendre, per a aquesta sisena edició, la modalitat que vam fer servir el primer cop que vam endegar el concurs: això vol dir que tots els relats hauran d'incloure obligatòriament aquesta construcció:

                    Un pailebot centenari.

No hi ha més restriccions: l'elecció del gènere literari correrà a càrrec de la imaginació de cadascú. Les possibilitats són innombrables: a bord d'un veler de fusta el misteri, la intriga, l'amor, la poesia, la història, la ciència ficció, l'aventura o les reflexions filosòfiques poden desenvolupar-se de proa a popa i de babord a estribord!

Per a tothom qui vulgui conèixer el nostre pailebot i no tingui oportunitat de visitar-lo al port de Barcelona, us animem a clicar sobre la pestanya "Pailebot Santa Eulàlia", que inclou una breu història del vaixell així com un bon grapat d'imatges i una mica de nomenclatura. 

Des d’aquest blog, així com des de la pàgina web de l’MMB i dels seus canals a les xarxes socials (Facebook i Twitter) informarem tan bon punt tot estigui enllestit per donar el tret de sortida a la sisena edició del concurs.

Esperem retrobar-nos amb els autors de les cinc primeres edicions, qui amb les seves obres van aconseguir que el concurs fos tot un èxit, però també volem que s’animin molts més participants; al cap i a la fi, qui no ha somiat mai amb un viatge a bord d'un veler?

Si us ve de gust, us proposem que animeu l’espera amb els vostres comentaris, les vostres recomanacions o, per què no, els vostres minimicrorelats a bord del Santa Eulàlia de fins a 280 caràcters fent servir l’etiqueta #mmbmicrorelats al Twitter*. Aniran apareixent a la dreta d’aquest blog tan bont punt els publiqueu. Serà un bon aperitiu!

Comenceu a refrescar la vostra navegant memòria, perquè la nova edició del concurs és a punt de començar!

* Els microrelats via Twitter no participaran en el concurs


---------------------------------------------------------------------------------------------

UN PAILEBOTE CENTENARIO

Desde el MMB ya estamos preparando la VI Edición del Concurso de Microrelatos de temática marítima.

Este año estamos de celebración en el museo, ya que el pailebote Santa Eulàlia, escenario de unas cuantas entregas de premios del concurso, cumple 100 años. Desde la organización del concurso queremos sumarnos a los actos de conmemoración, y por este motivo os proponemos como fuente de inspiración el siguiente tema: el pailebote Santa Eulàlia y la navegación de vela tradicional.

También queremos retomar, en esta sexta edición, la modalidad con la que arrancamos la primera edición del concurso, de tal manera que todos los relatos tendrán que incluir obligatoriamente esta construcción: 

                       Un pailebote centenario.

Si quieres conocer nuestro pailebote y no tienes oportunidad de visitarlo en el puerto de Barcelona, te animamos a clicar sobre la pestaña "Pailebot Santa Eulàlia", que incluye una breve historia del barco, así como un buen puñado de imágenes y algo de nomenclatura.

Desde este blog, así como desde la página web del MMB y de sus canales en las redes sociales (Facebook y Twitter) os iremos informando en cuanto todo esté a punto para dar el pistoletazo de salida a la sexta edición del concurso.

Esperamos reencontrarnos con los autores de las cinco primeras ediciones, pues con sus obras consiguieron que el concurso fuera todo un éxito, pero también deseamos descubrir a nuevas promesas de la escritura: al fin y al cabo, ¿quién no ha soñado alguna vez con un viaje a bordo de un velero?

Si os apetece, os proponemos que animéis la espera con vuestros comentarios, recomendaciones o, por qué no, con vuestros minimicrorelatos a bordo del Santa Eulàlia de hasta 280 caracteres utilizando la etiqueta #mmbmicrorelats en Twitter*. Irán apareciendo en la columna derecha de este blog en cuanto los publiquéis. ¡Será un aperitivo estupendo!

¡Id entrenando vuestra navegante memoria, porque la nueva edición del concurso está a punto de empezar!

* Los microrelatos via Twitter no participarán en el concurso

dilluns, d’octubre 23

ELS GUANYADORS NAVEGUEN / LOS GANADORES NAVEGAN

Aquest passat dissabte, 21 d'octubre, algunes de les persones guanyadores de l'última edició del concurs de microrelats van poder gaudir de la navegació amb el pailebot Santa Eulàlia que van obtenir com a premi.

El pasado sábado, 21 de octubre, algunas de las personas ganadoras de la última edición del concurso de microrelatos pudieron disfrutar de la navegación a bordo del pailebot Santa Eulàlia que obtuvieron como premio. 


Vam tenir sort i dissabte el dia es va llevar amb sol i bon temps. El pailebot oscil·lava una miqueta, degut a una lleu mar de fons, i això va provocar algun que altre mareig, però la navegació es va poder dur a terme sense més incidències.

Tuvimos suerte y el sábado amaneció con sol y buen tiempo. El pailebot oscilaba levemente, debido a cierta mar de fondo, y esto provocó algún que otro  mareo, pero la navegación pudo llevarse a buen término sin más incidencias.

Durant el passeig, els participants van rebre les instruccions de seguretat per part del capità, i també van poder participar d'algunes de les maniobres.

Durante el paseo, los participantes recibieron las instrucciones de seguridad por parte del capitán, y también pudieron participar en algunas de las maniobras.


El proper dissabte serà el torn de la resta de premiats. Esperem que la jornada sigui tan bona com aquesta i que tothom pugui gaudir d'una experiència marinera a bord d'una embarcació tradicional!

El próximo sábado será el turno del resto de premiados. ¡Esperemos que la jornada sea tan buena como esta y que todo el mundo pueda disfrutar de una experiencia marinera a bordo de una embarcación tradicional.


Esperem retrobar-nos tots ens properes edicions del Concurs de Microrelats Marítims!

¡Esperamos reencontrarnos todos en próximas ediciones del Concurso de Microrelatos Marítimos!

dimecres, de juny 21

TOTS ELS MICRORELATS / TODOS LOS MICRORELATOS

Aquí us deixem la publicació amb el recull de tots els microrelats. Sota el document trobareu l'enllaç de descàrrega!

Aquí os dejamos la publicación con la recopilación de todos los microrelatos. ¡Bajo el documento encontraréis el enlace de descarga!


Enllaç de descàrrega / Enllaç de descàrrega
Descarrega l’arxiu Descarga el archivo

dilluns, de juny 19

LLIURAMENT PREMIS 2017 / ENTREGA PREMIOS 2017

Divendres passat, 16 de juny, va tenir lloc al pailebot Santa Eulàlia del Museu Marítim de Barcelona la cerimònia de lliurament dels premis de la V Edició del Concurs de Microrelats.

El pasado viernes, 16 de junio, se llevó a cabo en el pailebote Santa Eulàlia del Museu Marítim de Barcelona la ceremonia de entrega de los premios de la V Edición del Concurso de Microrelatos.


Els assistents a l'entrega dels premis

Mireia Mayolas, cap de l'Àrea d'Educació i Activitats de l'MMB, va ser l'encarregada de donar la benvinguda als assistents i fer la introducció de l'acte. A continuació, l'Ismal García, tècnic de l'Àrea d'Educació i Activitats del museu va exercir de mestre de cerimònies, presentant a tots i totes els/les guanyadors/es de les tres categories de l'edició d'enguany. 

Mireia Mayolas, responsable del Área de Educación y Actividades del MMB, fue la encargada de dar la bienvenida a los asistentes y realizar la introducción del acto. A continuación, Ismael García, técnico del Área de Educación y Actividades del museo, ejerció de maestro de ceremonias, presentando a todos y todas los/las ganadores/as de las tres categorías de la edición de este año.


Mireia Mayolas, cap de l'Àrea d'Educació i Activitats,
donant la benvinguda als assistents

Va ser un acte breu però emotiu, sobre tot en el moment en que cada una de les persones premiades procedí a llegir el seu relat abans de rebre el premi, davant una audiència formada per uns 50 assistents, entre participants, familiars i organitzadors. La qualitat de tots els relats premiats va quedar palesa amb els forts aplaudiments que van rebre després de la lectura.

Fue un acto breve pero emotivo, sobre todo en el momento en el que cada una de las personas premiadas procedió a leer su relato antes de recibir el premio, ante una audiencia formada por unos 50 asistentes, entre participantes, familiares y organizadores. La calidad de todos los relatos se plasmó en los fuertes aplausos que recibieron después de la lectura.


Carla Verdejo, 1er Premi de la Categoria A,
llegeix el seu microrelat abans de recollir el premi
L'Emma Corral, 2on Premi de la Categoria A, no va poder
assistir, però l'Elena, la seva mare, va llegir orgullosa el seu relat.

L'Emma Corral, guanyadora del 2on premi de la Categoria B, no va poder assistir a l'acte d'entrega dels premis; l'Elena, la seva mare, va ser l'encarregada de llegir el seu relat davant els assistents. Per sort, l'Emma es va gravar fent la lectura del seu microrelat i, tot i que no es va poder projectar durant l'acte, només cal que cliqueu aquí per gaudir de la seva interpretació.

Emma Corral, ganadora del 2º premio de la Categoría B, no pudo asistir a la entrega de premios; Elena, su madre, fue la encargada de leer su relato ante la concurrencia. Por suerte, Emma se grabó leyendo su microrelato y, si bien no pudimos proyectarlo durante el acto, tan solo tenéis que clicar aquí para disfrutar de su interpretación.


L'Artiom Baranguer recull el diploma del
3er Premi de la Categoria A

Després del lliurament dels premis, i mentre preníem una copa de cava (o de suc, els més petits), participants i familiars van gaudir d'uns moments per poder compartir experiències.

Tras la entrega de los premios, y mientras tomábamos una copa de cava (o de zumo, los más pequeños), participantes y familiares pudieron disfrutar de unos momentos para compartir experiencias.


La guanyadora del 1er Premi de la Categoria B va ser
la Mary Sol Fiallos. Aquí la veiem llegint el seu relat. Li augurem
un gran futur com a escriptora!
Iker Martos va obtenir el 2on Premi de la Categoria B
amb un relat que tocava la fibra. Bravo Iker!
L'Oriol Fité va deixar tothom bocabadat amb la lectura
del seu microrelat, pel qual va obtener el 3er Premi de la Categoria B.

Des del Museu Marítim de Barcelona, volem agrair l'assistència a l'acte de tants participants i els seus acompanyants, i especialment als guanyadors i les guanyadores, que molt amablement van llegir els seus relats.

Desde el Museu Marítim de Barcelona, queremos agradecer la asistencia al acto de tantos participantes y sus acompañantes, y especialmente a los ganadores y las ganadoras, que muy amablemente leyeron sus relatos.


La guanyadora de la Categoria C, Mercè Piera, va fer honor al títol del seu
microrelat i ens va regalar una lectura amb una gran dosi de
"Sentit i Sensibilitat"

Katerina Milla, guanyadora del 2on Premi de la Categoria C,
llegint el seu relat "El buque de los sueños"
Emma Martí llegeix orgullosa el seu relat "Gel", pel qual
va obtenir el 3er Premi de la Categoria C

Per últim, un gran reconeixement als membres del jurat, i a tots els col·laboradors que ens han ajudat en la difusió i organització del concurs: Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. I, com no, un agraïment especial per a Casa del Libro i les editorials Alienta, Ariel, Austral, Cross Books, Seix Barral, Destino i Crítica, per entregar uns premis tan especials!
Imatge de l'e-reader Tagus amb el qual Casa del Libro va
obsequiar els Primers Premis de les tres categories

Por último, un gran reconocimiento a los miembros del jurado, y a todos los colaboradores que nos han ayudado en la difusión y organización del concurso: Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona y Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Y, como no, un agradecimiento especial para Casa del Libro y las editoriales Alienta, Ariel, Austral, Cross Books, Seix Barral, Destino y Crítica, ¡por entregar unos premios tan especiales!



Esperem retrobar-nos en futures edicions del concurs. I estigueu atents al blog, perquè durant aquesta setmana penjarem en format digital el recull de tots els microrelats presentats a la V Edició, i que tothom qui vulgui es podrà descarregar en format PDF.

Esperamos reencontrarnos en futuras ediciones del concurso. Y mucha atención al blog, porque durante esta semana publicaremos en formato digital el libro con todos los microrelatos de la V Edición, que podréis descargaros en formato PDF.