dimarts, de gener 23

LLUNY

Sempre somiava en viatjar lluny. Agafar quatre coses i ser lliure. La Celia no entenia de fred i calor si es tractava d'apropar-se al mar. El blau de l'aigua, l'olor a salat i la calma que sentia quan els dits del peu s'arronsien de fred a la voreta de la platja eren instants de felicitat.

Ella volia viure per sempre amb aquesta sensació de llibertat. La immensitat del mar la feia sentir viva. Quan era petita, el seu avi li havia explicat una vegada un conte sobre un pailebot centenari anomenat Santa Eulàlia. Ella volia ser com aquesta embarcació ballant amb les onades.

Va ser en aquell instant, un hivern vora el mar, quan recordant això va pensar en la cita d'un savi que deia "El temps no és or, la vida és el temps". Aquell dia, com el mar, la Celia va marxar lluny, feliç i amb calma.

Verd trencat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta