DIARI D'UN PAILEBOT

Els primers anys foren com tantes infanteses: una pàtria feta de records. L'aventura es desvetllava en sortides resseguint la costa sorrenca. L'estiu era la cançó obstinada dels grills en dies de calor humida i xafogosa.
Resseguint la cinta blava al pailebot s'hi brindava dia sí, dia també. Plena la panxa amb l'aiguardent que regalava el Maresme, amagava secrets nascuts entre alambins.
L'adolescència fou un bany de dura realitat. Les descobertes esdevingueren xarxes que empresonaven ones enjogassades. A port, l'Uruguai restava en silenci, acallant paraules i anhels. La majoria d'edat s'ofegava amb olor de socarrim. A la platja, la noble fusta que bastí una escola lliure de mar cremava com una infantesa robada.
Després d'un llarg silenci i de l'arraconament de la navegació tradicional, n'arribà una segona joventut. El blau retornà a les aigües on fondejaria orgullós un pailebot centenari.
Un ventijol trapella fa onejar les insignes senyeres de Santa Eulàlia.

Rafel de Cerdanya