FINS L'INFINIT I MÉS ENLLÀ

Estava decidida, era aquell dia o mai. Tenia esgarrifances, feia dies que ja no sabia quin camí agafar i vaig decidir fer allò que em marcava el cor.
Allà estava, en aquell Pailebot centenari disposada a passar un dels millors i secrets instants de la meva vida.
El mar m'esquitxava la cara i una lleugera marinada despentinava els meus cabells, ell m'ensenyava a fer anar el Santa Eulàlia, aquelles veles escandaloses subjectades pel pal major i la messana se'm ressistien...; no em calia més, ell i jo enmig del mar; era feliç.
Estava cansada i vaig baixar per aquelles empinades escaletes i entre bidons i xarxes vaig estirar-me en un d'aquells llits agafats a les parets del vaixell que tantes històries devien tenir guardades i allà, vaig veure la llum i vaig decidir acabar-ho, una bonica història més. Tot i que haguès navegat amb ell fins l'infinit i més enllà.

Marina