NÉIXER

Dormo plàcidament navegant en un vaixell que llisca sense fer soroll. Les onades em bressolen i encara no m'esquitxen. A coberta, però, els embats del vent, el mestral que bufa fred, pressionen i empenyen amb força. No hi ha més remei que rissar la major i afermar-la a la botavara. No em puc permetre ancorar-me. Em sento fràgil i tremolo d'emoció. Estic a prop de terra i espero amb ànsia conèixer qui m'estima. No em modificarà el rumb aquest vent del dimoni que intercala moments de serenor amb grans batzacades que tallen la respiració. M'hi encaparro. Ja veig les ones encalmades petonejant la costa. El balanceig de les boies i el xisclar de les gavines m'acompanyen. La boira tancada dona pas a una claror expectant i llavors trec el cap. Sóc una nena. El pare, capità d'un pailebot centenari, em saluda. Hola, Lali! I em regala el nom: Eulàlia.

Aida