dilluns, de febrer 19

PETITA LALI

Tot va començar un Nadal en el que els pares em van portar al Pailebot Santa Eulàlia a deixar la meva carta al Patge dels Reis Mags. No podria dir si va ser, l'olor del cordamen o l'alçada dels pals. Jo era un marrec, que no aixecava dos pams de terra, i em semblava una proesa heroica pensar que es podia pujar pel masteler i deixar anar drap. Em van deixar agafar la roda del timó i en tenir les meves mans sobre aquella fusta ho vaig saber, algun dia tindria el meu propi vaixell. Em vaig iniciar a vela, després LN i ara el PNB i el meu primer vaixell, un Multimono que he assemblat jo mateix. Per què? Perquè no tothom pot tenir un pailebot centenari i volia saber si seria capaç d'armar el veler tot sol. Es diu Petita Lali.

Pirenne

Cap comentari:

Publica un comentari

Comenta