SOMIEM?

He somiat amb tu, darrerament. En qualsevol moment del dia, quan menys m'ho espero, recordo una imatge. Una llum. Un reflex que em distreu de la feina monòtona i em fa somriure. El reflex del sol, a l'albada, sobre les aigües de la mar tan quieta.

Van ser uns dies intensos, oi que sí? Uns pocs dies que haguéssim volgut allargar en un vespre mandrós, etern. Sense res ni ningú que pogués distreure'ns de la vida.

Que perquè hi penso, ara? Avui el somni m'ha semblat fer-se real, quan des de la finestra estant he intuït, entre les palmeres del passeig, els tres pals d'un pailebot centenari que ara és el nostre veí. Si mai tornes te l'he d'ensenyar.

Amb una mica de sort, el joc del sol sobre l'aigua tèbia també s'esmunyirà als teus somnis i en despertar, buscaràs el meu nom al teu record.

Aresta