Sóc a una regata amb el meu pailebot, érem tres els que lluitàvem pel primer lloc, els altres dos han de compensar-me 10 minuts per ser un pailebot centenari i en aquests moments crec que un em porta 1 minut i l'altre 3... Un altre dia que em quedo amb les ganes de saber si he guanyat perquè m'he despertat com sempre gairebé a la línia d'arribada.
Avanç d'esmorzar sempre m'agrada fer una passejada pel bosc. Surto del pailebot i a les primeres passes ja escolto als ocells donant-me el seu original bon dia. Enfilo cap aquell claret de bosc de cada dia en busca del solet, miro enrere i veig que els pals del pailebot sobresurten del bosc. De sobte un soroll, un gran soroll d'ales substituint el cant dels ocells. Tot seguit se sent un soroll d'ultra-bosc, algú que crida... "CHANQUETE HA MUERTO, CHANQUETE HA MUERTO..."
Tramuntana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta