diumenge, d’abril 15

CENTENARIS

L'Eulàlia s'eixuga les llàgrimes amb la màniga del jersei mentre amb l'altra mà subjecta l'ampolla de vidre. Se n'adona que, malgrat estimar-lo moltíssim, gairebé no coneixia l'avi. Sap que havia nascut a Alacant, que era bessó i que estava tan enamorat del mar com ho havia estat de la dona a qui ella mai va poder dir «àvia». De jove havia creuat l'Atlàntic en un parell d'ocasions - era un esperit lliure -, i assegurava haver estat estraperlista, transportista i, fins i tot, auxiliar de salvament.
L'Eulàlia observa amb deteniment aquella goleta d'arboradura impecable, amb els tres pals de la mateixa alçària i les veles de tall perfectament aparellades. L'eixàrcia és obra d'algun armador de destressa admirable. No falta ni el més mínim detall.
Amb molta cura torna a deixar l'ampolla al prestatge, en posició horitzontal, i s'acomiada per sempre d'aquella maqueta d'un pailebot centenari; com l'avi...

Calidoscopi

Cap comentari:

Publica un comentari

Comenta