diumenge, d’abril 15

EL MAR DES DE TERRA

Enllà, sempre mirant mar enllà, els ulls intentant arribar a l'horitzó. Era l'únic que podia fer cada vegada que el seu estimat s'embarcava mar endins. Ella s'imaginava el seu dia a dia en aquell magnífic pailebot, amb veles majestuoses que transportava mercaderies a França, Algèria i fins i tot Cuba. Moltes llunes i molts sols havien de passar, i molta brisa hauria d'acaronar el seu rostre fins tornar-lo a veure. El seu cor s'accelerava quan s'acostava la data en què estava previst el retorn, i passava llargues tardes davant el mar, i confonent, a vegades, el que el seu cor volia amb el que els seus ulls veien, mentre acariciava el seu ventre que creixia dia a dia.
Sentiments similars són els que aquells nois reviuen al pensar el que un pailebot centenari com aquell, va suposar per a la vida dels seus avis.

Atram

Cap comentari:

Publica un comentari

Comenta