dilluns, d’abril 9

EL SUAU BALL DE LES ONES

Assegut en un dels amarradors del port un vell llop de mar, pipa en ma, fent una pipada de tant en tant, deixant el flaire inconfusible del tabac de pipa, sembla esperar...

De cop i volta, amb la lleugeresa d'un jove mariner s'aixeca tot mirant la bocana del port.

Majestuós entra suau i lentament un vell vaixell, veles al vent encara, però gronxat tímidament per la mica d'onatge que hi ha prop l'escullera.

Entrant, poc a poc, va arribant al moll on comença la maniobra d'atracament, baixant veles i tirant els caps per l'amarratge, que lleuger agafa per ajudar.

Quin vaixell més maco! exclamació general, i el vell llop de mar, sense deixar els caps, es gira enfadat tot dient "No és un vaixell... és un pailebot centenari" és el millor que tenim i havia fet travessies oceàniques. Jo n'havia estat patró i portat el timó.

BarbaBlanca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta