Tot va començar una tarda de juliol, quan el mariner Antoni i jo vam quedar. Jo em dedicava a la fotografia i ell es va oferir a deixar-me fotografiar aquella meravella històrica, de pas, em va explicar sobre aquest. Eren les 17:00h i jo estava emocionada; uns carrers enllà m'esperava l'Antoni. Em va ensenyar el vaixell per dintre i jo no parava de fer fotografies, sabia que allò serviria per donar el pas a ser reconeguda com a professional; n'estava segura.
L'Antoni em va explicar que en unes setmanes s'emportarien aquest pailebot centenari al museu i que jo era una de les privilegiades que ho podia contemplar en acció. Aquell vaixell portava cent anys en marxa. L'Antoni tenia històries en cada racó del pailebot i a mi m'encantava veure com s'il·luminaven els seus ulls amb els records.
Al cap d'uns dies, vaig presentar el treball i tothom va quedar meravellat.
Quinze
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta