Avui fa sol, i això és bo. Estira les branques, creixen les fulles, allarga les arrels, encara ets un petit arbret, però creixeràs.
Seràs un gran arbre, encara falta molt de temps, però creixeràs i potser el nét d'aquest home que passeja al teu costat et tallarà.
Seràs transportat lluny a tocar del mar, i et transformaran, agafaràs forma, corbes sinuoses, delicades, que formaran part de les quadernes, o de la coberta, i esdevindràs un vaixell.
Llavors sí que viatjaràs, solcant els mars, lluny molt lluny, veuràs altres països, coneixeràs altres idiomes, altres costums, i quan passi molt de temps i ja siguis un pailebot centenari, tornaràs però no perquè ja no serveixis, si no perquè encara et quedarà molt per ensenyar als nens petits que no han viatjat i que no sabran que abans les coses es feien d'altres maneres i el temps passava, però a un altre ritme.
Tofol_c2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta