Demà vindran a arreglar les goteres del teulat. Pujo a les golfes per a treure les quatre andròmines que hi queden.
M'entrebanco i caic. Veig una fusta del terra que amb les goteres s'ha reinflat, sobresurt, i m'ha fet ensopegar.
L'estiro i se'm queda a la mà, deixant al descobert un paquet embolicat amb lona encerada. Sembla molt antic.
A dins hi trobo un llibre: el diari de bord d'un pailebot.
Passo les pàgines, i desfilen davant dels meus ulls, vells mots que em parlen de tempestes i llampecs, de fam i de fred... i de nits de lluna plena en un mar esquitxat de plata.
Un pailebot centenari on va navegar el meu Avi.
I noto una esgarrifança quan me n'adono que l'Avi Miquel no repapiejava quan, als 98 anys, s'entestava en explicar-nos aventures marineres d'un passat llunyà que nosaltres desconeixíem... i que no ens podíem creure.
Oreig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta