Com m'haig de veure d'ençà que m'han jubilat! Clar, com que sóc un pailebot centenari! M'han restaurat, m'han arreglat les xacres de la vellesa i m'han repintat. I ara, a presumir! En peça de museu m'han convertit! Hauria d'estar content, no? Doncs no n'estic gens. Jo, era feliç quan treballava i navegava per tots els mars, amb la panxa plena de mercaderies. Amunt i avall. Inclús vaig anar a fer les amèriques dues vegades. Córrer lleuger damunt les aigües, empès per vent de gregal o garbí, tant se val. Sentir els crits dels mariners i les ordres del capità. Si n'he tingut de noms! tants com els diferents amos per qui he treballat. I tot això per acabar aquí, fent bonic i badar la gent. I m'han tornat a batejar: Santa Eulàlia, em dic ara. I no m'agrada. No fa per a mi. Massa fi.
Xesca Valls
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta