Més aviat som una força que obre camins d'escuma de coco, una posta de sol taronja que pinta horitzons verticals; el mar només es trenca a la pell més fina, però alla a dins segueix bategant la vida, cavalcant a ritmes arterials.
La lluna també en sap, de perpendiculars. Fa ballar les seves lluernes a mercè del vent, però amb rumb ferm, serena i somrient, com un pailebot centenari.
Més aviat som carícia, cítrica brisa guarnida amb un sol pensament.
ONE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta